Enllaçats pel català

dijous, 20 de desembre del 2012

Encontre amb Pau Vadell Vallbona

Ahir, dimecres 19, ens visità al centre el poeta Pau Vadell Vallbona, qui fou entrevistat pel grup d'alumnes de 1r E a la biblioteca dins del marc del programa d'animació lectora "Encontres amb escriptors". 

Prèviament el grup havia treballat a classe, amb la seva professora de català i tutora, na Margalida Mayol, una entrevista al convidat que inclogué una presentació, la lectura d'un poema i, fins i tot, alguna creació literària pròpia en homenatge al convidat. 

Agraïm la col·laboració de la professora Lourdes Clar en la gravació de l'activitat i la generositat i simpatia d'en Pau per fer-nos passar una estona tan divertida, profitosa i agradable...!


dijous, 22 de novembre del 2012

Educant pares i mares

Ricard Jiménez i Pere Salvador, provinents del món educatiu, donen bons consells al programa Singulars als pares amb fills adolescents. Com ser coherents, mantenint límits i normes...? Com educar en l'esforç i el compromís, potenciant i no trencant els vincles afectius...? Una entrevista interessant.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Exemple de saviesa i humanitat

Us heu fixat mai que quan us connectau a Internet des de l'aula hi entrem seleccionant la paraula UBUNTU? Sabeu el que significa? La professora Assumpta Gual ens ha enviat a la biblioteca aquest bell relat que ho explica...

"Un antropòleg va proposar un joc als nens d’uns tribu africana: va posar un cistell ple de fruites a prop d’un arbre i els va dir que qui arribés el primer guanyaria totes les fruites. En donar el senyal perquè comencessin a córrer, tots els nens s’agafaren les mans per córrer junts i després s’assegueren en cercle per gaudir del premi. Quan els demanà per què ho havien fet així, si un tot sol podia haver guanyat totes les fruites, li respongueren: “UBUNTU, com pot ser que un de nosaltres estigui feliç si tots els altres estan tristos?” 

UBUNTU, en la cultura Xhosa significa: "Jo sóc perquè nosaltres som."

dilluns, 3 de setembre del 2012

La educación prohibida

divendres, 22 de juny del 2012

Darrer número de Pàgines UEP!

Ja podeu llegir el darrer número d'aquest curs de la revista del centre Pàgines UEP!

dimecres, 20 de juny del 2012

Encontre amb Pep Toni Brotons

Aquest dimarts 19 de juny duguérem a terme a la biblioteca del centre la darrera visita programada per a enguany dins del programa d'animació a la lectura Encontres amb escriptors. En aquesta ocasió, els alumnes de 1r D entrevistaren el convidat, l'escriptor i professor de música Pep Toni Brotons, qui ens delectà amb una agradable conversa al voltant de la lectura amb contacontes inclòs.

Com és habitual, l'alumnat preparà a classe durant les darreres setmanes les preguntes de l'entrevista amb l'ajut de la seva tutora, na Bàrbara Rigo. Si voleu escoltar-la sencera podeu accedir als següents vídeos. Donam les gràcies a en Pep Toni per compartir amb nosaltres una estona ben agradable i fer-nos partíceps de les seves inquietuds creatives...!


divendres, 15 de juny del 2012

Tancada a l'IES Damià Huguet

Ahir, professorat i alumnat es tancà al centre com a protesta per les retallades a l'educació pública i a favor del català.  

Manifest de l’Assemblea de professors de l’IES Damià Huguet 

Aquest manifest el signam els professors de l’ Institut Damià Huguet per tal de donar a conèixer la situació actual i la que vendrà al proper curs en el nostre centre. No pretenem fer un plany, sabem que som sols un altre col•lectiu més afectat per l’actual situació socioeconòmica. Allò que pretenem avui és fer un clam de defensa en favor de l’educació pública i de qualitat que amb les mesures del Govern es troba en autèntic perill. A més, a dia d’avui, consideram que no només és l’Educació que es troba greument ferida, el que en realitat està en joc és tot l’Estat de benestar que havíem aconseguit entre tots, després d’anys d’esforç.

D’aquesta manera, ja no podem parlar d’una crisi passatgera que es resoldrà, sinó de tot un canvi de sistema en el que l’Educació passa a ser considerada com a una despesa incòmoda i no com a una autèntica inversió de futur. En aquest escenari, els professors ens sentim calumniats pels governants, titllats de privilegiats i volem dir que no ho som. No disposam d’avantatges, sinó que som treballadores i treballadors que intentam fer la nostra feina el millor i més honestament possible. En realitat, avui, aquí, ens mostram com un col•lectiu ampli i heterogeni a qui tan sols uneix la voluntat de treballar per una educació pública i de qualitat. Per tots aquests motius volem fer conèixer a la resta de la comunitat educativa i a la societat en general, quines seran les accions que vol emprendre o ja ha emprès aquest govern i què ens suposaran:

- Pèrdua d’entre 600 i 1.000 professors que quedaran sense feina, professionals que ara en tenen. A més, es tanquen les portes de la docència a educadors preparats que no podran dedicar-se mai a l’ensenyament públic com tampoc als estudiants que es troben a les facultats preparant-se. Així, a tall d’exemple, en el nostre Centre passarem de 62 professors amb 490 alumnes a 54 amb 503 alumnes. 
- Augment de tasques i responsabilitats per al professorat sense tenir en compte si és possible o no.
- Increment de les ràtios d’alumnes per classe, més alumnes per mateix espai. 
- Retall de beques per als alumnes. 
- Pujada de les taxes universitàries. 
- Reducció econòmica als pressuposts dels centres, amb una reducció d’un 30% de l’assignació econòmica en el 2013. 
- Disminució dels salaris del professorat. 
- Eliminació fàctica de l’atenció a la diversitat a partir també de la supressió de plans i programes com per exemple el programa PROA que ja s’ha duit a terme i que donava suport a alumnes fora de l’horari lectiu. 
- Utilització de postures partidistes i demagògiques en relació amb l’ús de la llengua catalana. 

Encara més, volem afegir que la manca de diàleg per part de la Conselleria d’Educació ens dol profundament i suposa el trencament del consens que havia costat molt de guanyar. Així, doncs, totes aquestes actuacions suposaran un gran desconcert en l’inici del proper curs pel fet de no conèixer encara les optatives que tendran els alumnes, les assignatures que hauran de fer els professors i en definitiva no saber tan sols quines circumstàncies ens esperen. Cal dir també que totes aquestes mesures afecten l’ànim i la il•lusió dels que hi treballam dia a dia, i tot plegat acabarà afectant també les famílies i aes alumnes, que en darrer terme són els més perjudicats. Finalment, volem fer extensiva una pregunta: Quina classe de poble seríem si no som capaços de fer un esforç per tal de tenir la millor educació possible per als nostres infants?"

dimarts, 12 de juny del 2012

Pregó memorable a la XXX Fira del Llibre en català

Compartim el pregó del popular actor Joan Miquel Artigues a la darrera Fira del llibre en català, en defensa de la cultura i de la llengua pròpia de les Illes Balears...

dilluns, 11 de juny del 2012

Aina Morant Lladonet, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

UNA NARRACIÓ INACABADA!

Això era i no era una TERRA que formava part d'un Estat on la llengua oficial era el castellà. En aquesta TERRA el castellà hi era cooficial junt amb una altra llengua, igual que succeïa en altres territoris de l'Estat. La TERRA eren les Illes Balears i la llengua esmentada, el català.

Un bon dia varen aconseguir el poder unes persones que varen decidir deixar la llengua catalana de part i la varen menysprear. Van començar a reduir els àmbits on es podia utilitzar i van anunciar que a partir de llavors el català, en l'administració pública, no seria un requisit sinó un mèrit; és a dir, no seria obligatori conèixer-lo, sinó que seria un punt a favor si el coneixien. Bona part de la població no va entendre que aquest fet perjudicava els habitants que utilitzaven i s'havien titulat en aquesta llengua. Podien trobar-se, per exemple, amb el cas que quan una padrina, ja d'edat avançada, intentava explicar què li passava, el facultatiu, a qui no s'havia requerit conèixer la llengua de la comunitat lingüística del territori, digués trobar-la molt simpàtica però hagués de recórrer als familiars perquè li traduïssin els símptomes. El següent que va intentar fer la gent que es trobava en el poder fou que la llengua d'aprenentage en l'educació fos el castellà, llengua oficial de l'Estat o que, com a mínim, els habitants (els pares) poguessin escollir en quina de les dues els infants aprendrien a llegir i escriure. Alhora es feien retallades en educació, a l'igual que en altres sectors, ja que l'Estat estava sumit en una gran i greu crisi econòmica...

Com acaba la meva narració? com podeu veure no té desenllaç, tot s'ha dit i començat però, encara que hagi utilitzat un temps verbal passat, tots sabeu que el que he narrat és més o menys el que passa actualment en la nostra TERRA. Tots nosaltres estem responent a aquests fets i mostrant la nostra opinió ja sigui en contra, TRAIENT LA LLENGUA, o a favor. Però per acabar la narració necessit saber quin serà el final de tot, així que...

CONTINUARÀ...

Aina Morant Lladonet, 4t A

dimarts, 29 de maig del 2012

Josep Lluís Buades Clar, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

Treu la llengua i ... esprinta!


Un matí d'estiu al poble de Petra, els meus companys de l'equip ciclista i jo ens disposàvem a anar a fer una carrera que passava pels pobles del centre de l'illa.

Estàvem parlant de com organitzar la tàctica de la carrera, però els nostres rivals, ja coneixien tots els nostres trucs l l'entrenador ens va confessar que ja no sabia què fer per sorprendre els contraris.

Mentre encalentíem se'm va acudir una idea senzilla, però que realitzada amb precisió podria ser infal·lible.

- Es tracta d'establir un sistema de comunicació fent servir la llengua-. Vaig dir.

- Com és això?, va preguntar en Miquel que sempre pareix que bada.

- Molt senzill, en lloc de parlar-nos ens farem senyes amb la llengua, d'aquesta manera els rivals no entendran res.

- I quines han de ser aquestes senyes? , va voler saber en Biel.

- Si treim la llengua per amunt, com si volguéssim tocar-nos el nas, significarà que hem d'augmentar el ritme per anar eliminant els més dèbils.; si la treim cap a l'esquerra voldrà dir que un de nosaltres ha d'atacar;cap a la dreta significarà “fes el cap viu” que un contrincant s'està preparant per atacar, i finalment, si qualcú de nosaltres treu la llengua cap avall, voldrà dir que no pot pus”.

Així doncs decidírem seguir aquesta tàctica.

Una vegada que la carrera ja va haver començat, en Biel tragué la llengua per amunt i tots plegats vàrem augmentar la marxa deixant enrere un bon grapat de corredors.

Al cap de tres voltes en Colau tragué la llengua cap a la dreta perquè va sospitar que en Josep, de “Bicicletes Big Als” , es disposava a atacar. En Miquel, despistat, quasi va quedar despenjat.

A la darrera volta vaig treure la llengua cap a l'esquerra i vàrem iniciar un llarg esprint que ens va fer arribar a la meta en les tres primeres posicions.


Josep-Lluís Buades Clar 2nD

Antoni Fernández Canyelles, Treu la llengua! Sant Jordi 2012


Hi havia una vegada, un regne enmig del mar que a causa de la seva posició geogràfica sempre va ser el punt de mira de tota civilització que es volia estendre pels territoris que l’envoltaven.
Aquest regne era petit, pobre i humil. Possiblement és per això que de cada comunitat que hi passava n’absorbia el millor. Tantes foren les que deixaren la seva empremta que la cultura que en sortí d’allí era una barreja de quasi tot allò que l’envoltava.
Durant una època la gent del regne va viure tranquil·lament, modestament. Però un dia, va arribar l’esplendor econòmica a aquesta terra de la mà de gent entranya. La forma de vida va canviar, com havia fet tantes i tantes vegades. Gent nova va començar a interessar-se pel regne. Van començar a entrar-hi i sortir-hi. Alguns s’hi quedaven, d’altres només el visitaven i molts hi veien l’avarícia reflectida entre els seus paisatges.
De mica en mica van anar destruint el regne. Van canviar els boscs d’arbres i d’animals pels de formigó i asfalt. Allà on hi havia una llengua n’hi van instaurar dues, i després tres, i quatre; fins que les més poderoses del territori es van enfrontar. El poder de les dues llengües trontollava, fins al punt que el regne es va dividir en dos.
Les revoltes van esdevenir corrents pels habitants, ja que els governants no feien més que empitjorar el panorama i desocupar-se d’altres problemes de gran importància per al regne. Així que l’època d’esplendor econòmica es fa esfumar tan de pressa com havia arribat.
Conta la llegenda que al cap de molt de temps de guerres, revoltes, fam i patiment un dels bàndols va vèncer l’altre i, assaborint el poder que feia tant de temps que no tenia, no va saber perdonar i va desterrar els membres del bàndol contrari.

Aquesta història té una part certa. Evitem que desterrin el nostre mitjà de comunicació. Evitem que en prohibeixin expressar-nos lliurement. Treu la llengua per defensar els teus drets lingüístics i no permetis mai que et convencin per no fer-ho.

Antoni Fernàndez Canyelles, 3r C

Maria del Mar Mas Barón, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

Hora i mitja després d'arribar era el seu torn. Es va aixecar com va poder després de sentir el seu nom i va entrar per aquella porta blanca que deia 'Consulta 1'. Ningú es va dignar a ajudar-lo, encara que es veia ben clar que no podia caminar bé i que necessitava ajuda.

Un cop dins la consulta es va asseure a la cadira de davant la taula. Darrere d'aquesta hi havia un home d'uns vint i molts o trenta pocs anys. Aquest ni va aixecar el cap quan en Pau va entrar, ni el va mirar. Duia els cabells curts, en punta, i una bata blanca a sobre d'una camisa de quadres de colors.

L'home pareixia de mal humor, cosa que no va estranyar en Pau, que havia vist la gran quantitat de gent que esperava a fora de la consulta. Aquell devia ser un dia complicat. L'home es va presentar:

-”Buenos días, soy Sergio, el médico de urgencias. ¿Qué le ocurre?”

-Bon dia! Avui, al matí, quan em disposava a anar a fer feina he caigut per les escales i m'he fet mal a la cama i la meva veïna m'ha acompanyat a l'hospital ja que no puc caminar.

-”¿Perdone?”

-Que avui, al matí, quan em disposava a anar a fer feina he caigut per les escales i m'he fet mal a un peu i no puc caminar bé.

-”Discúlpeme, pero no lo entiendo.”

-Que sí, que avui, al matí, he caigut per les escales i m'he fet mal a la cama.

-”¿Que qué?”

-Que m'he fet mal a la cama! No puc caminar bé!

-”¡Ah! Ya lo entiendo.. ¿Se le ha roto la cama, verdad? Pues eso no es problema mío. Yo soy médico, no carpintero.”

-Que no! Que m'he fet mal a la cama, el meu llit està en perfecte estat.

-”Perdone señor, pero si usted está en perfecto estado, no sé que hace en la consulta de urgencias del hospital. Si me disculpa debería irse, hay mucha gente esperando..”

[...]

Després d'una llarga conversa i de malentesos, el metge va acabar desistint i demanant un altre metge, el qual va entendre en Pau a la primera i el va atendre perfectament.

En una situació com aquesta, canviar nosaltres la llengua és la solució més ràpida, encara que no la més encertada. Tens el mateix dret que els altres d'utlitzar la teva llengua i tothom t'hauria de respectar. Si estimes la teva llengua, utilitza-la!

Maria del Mar Mas Barón, 4t A

Aina Maria Lladó Tomàs, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

Na Maria era una noia de set anys que vivia amb els seus pares: en Gabriel i na Carme a Palma. Els seus pares treballaven de cambrers a una cafeteria de Marratxí, però a causa de la crisi el seu cap els havia acomiadat, ja que, la clientela havia disminuït molt durant aquest darrer any i com que s’havien quedat sense feina varen decidir obrir un restaurant al centre de la ciutat, però no sabien com muntar-lo de tal manera que hi anàs molta gent i que en el seu restaurant no es notés la crisi econòmica. Per tant, havia de ser un restaurant barat, original i amb un menjar de qualitat. En Gabriel i na Carme pensaven i pensaven, però no se’ls acudia cap idea nova i que tengués les característiques previstes, tot el que pensaven era molt vist, massa car, de baixa qualitat, etc.
 
Na Maria era petita però molt viva i intel·ligent i va veure que els seus pares estaven preocupats i escoltant unes quantes conversacions la nina va descobrir el que passava i va decidir ajudar els seus pares i trobar la millor idea que havia existit mai en el món de la cuina. Na Maria es va posar a cavil·lar, va buscar informació de restaurants a Internet, va consultar enciclopèdies, llibres de cuina i revistes, preguntà a veïns i a gent coneguda opinió culinària… I després d’uns dies de pensar i de lluitar per aconseguir ajudar na Carme i en Gabriel se li va acudir una idea: obririen un restaurant en què es mesclaria la cuina amb la mímica, concretament en treure la llengua. Aquest teatre consistiria en què ningú que estàs a dins el restaurant podria parlar, només es podrien comunicar treient la llengua. Quan els clients entrassin al restaurant haurien de treure la llengua tants cops com persones que volguessin menjar, és a dir, si volen una taula per dues persones haurien de mostrar la llengua al cambrer dues vegades; també, a la carta hi hauria un número a cada plat i beguda, aquest número indicaria quants cops el client ha de treure la llengua perquè els serveixin el plat i la beguda que ells volen. Si volguessin demanar a un empleat on es troben els banys hauria de treure la llengua inclinada cap un costat i si volgués demanar el compte hauria de treure la llengua cap avall i imitar un ca. Totes aquestes normes i alguna més que se li acudís anirien escrites a un foli i a cada client que entràs n’hi donarien un i els seurien a unes butaques que hi hauria a l’entrada del restaurant perquè les llegissin tranquil·lament abans de començar a actuar. Quan na Maria acabà de planejar la mímica del restaurant va pensar els altres temes: el restaurant es diria “Treu la llengua” i es servirien plats relacionats amb el món teatral i sobretot amb la mímica. Els preus no serien molt elevats, però no serien tan barats com a una pizzera o a una cafeteria, el seu restaurant seria d’una gran qualitat!

Després de pensar exactament com funcionaria el restaurant na Maria va anar a contar la idea als seus pares. Aquests, al principi varen fer una cara d’estranyats i de pensar que la seva filla pensava que tota la vida eren floretes. Però, a mesura que la seva filla els anava explicant tot el funcionament del restaurant, del menjar, de la mímica, els preus… ells van anar recuperant la seva cara normal i van somriure dient: És fantàstic!
La família va començar a preparar tot el que era necessari per posar en marxa aquell magnífic projecte que se li havia acudit a la seva filla: van escriure les normes de mímica, la carta amb els nombres, organitzaren els plats prevists a servir als clients, varen construir els banys, la cuina i la barra i compraren les taules i les cadires. Un any més tard tot ja estava preparat per obrir el restaurant: “Treu la llengua”, na Carme havia publicat al diari un anunci allà on indicava el dia que s’inaugurava el local i la seva originalitat i el mateix va fer en Gabriel amb la ràdio.

I així va ser com aquell dissabte d’octubre del 2009 en Gabriel, na Carme i la seva filla Maria van triomfar en el món culinari i aconseguiren el primer dia ja guanyar més de quaranta mil euros.
Al 2011 aquesta família era una de les més riques de totes les Illes Balears i havien ampliat el seu negoci per tot el món. Na Maria va guanyar un premi culinari per originalitat i gràcies a això es va convertir en la millor i més jove inventora d’Europa.

I segurament avui encara podeu trobar algun rètol de “Treu la llengua” per algun indret del nostre planeta.



Aina Maria Lladó Tomàs. 2n ESO D

dimecres, 9 de maig del 2012

Claustre indignat a l'IES Damià Huguet


Reproduïm íntegrament la carta d'indignació del Claustre del centre que publica avui el Diari de Balears:

A què jugam?
No volem que aquesta sigui una carta més. Ni un plany més d’un col·lectiu més d’entre els molts afectats per l’actual situació socioeconòmica.  És una reflexió sobre una de les múltiples cares d’una realitat global davant la qual no podem ni volem deixar de posicionar-nos. Com a personal docent que intentam fomentar la democràcia a les nostres aules, lamentam la manca total de diàleg i negociació que ha caracteritzat les decisions d’aquest executiu entorn dels temes que afecten tota la ciutadania.
S’ha trencat un consens que s’havia assolit durant el període en el qual els estats socials del benestar es consolidaren. Ara de cop i volta l’educació  i també la sanitat i els serveis socials en general han esdevingut una mercaderia més.
Des del nostre àmbit més proper hem presenciat estupefactes postures partidistes i demagògiques en relació amb l’ús de la llengua catalana als centres escolars, generant una crispació que no existia; hem vist com les taxes universitàries s’han disparat –avui en dia perilla que tornem a l’època en  la qual només els rics podien  estudiar; hem vist com es concertaven centres privats en detriment dels públics; hem vist com s’han suprimit els premis de recerca convocats per la UIB i que eren un gran estímul per als estudiants de secundària que s’hi presentaven no per la recompensa econòmica, sinó pel seu valor simbòlic –precisament l’IES Damià Huguet en va guanyar dos en la darrera convocatòria. I podríem continuar amb un llarg etcètera. Aquestes són les famoses autopistes de l’educació que el senyor Bauzá va prometre en campanya electoral? Amb aquest panorama tan desolador, quina motivació pot tenir avui en dia un estudiant? I els professors interins de la pública, quin futur els espera? Més gent qualificada a l’atur.
La decisió d’escriure aquesta carta  va ser presa dies abans de les darreres mesures anunciades pel govern d’aquesta comunitat. La situació actual no ens permet continuar-la en els termes inicials. La gravetat del que està passant traspassa els límits del que és humanament tolerable. Avui la referència al tancament de dos hospitals de Mallorca és imprescindible. Com podem acceptar que una persona en estat terminal no tengui garantits els espais i els professionals adequats i qualificats que li ajudin a morir dignament?  Davant aquests fets tan violents ens resulta anecdòtic parlar d’augment de ràtios, de supressió de premis d’investigació...
Des de quina legitimitat moral - més enllà de la legal que li atorguin les urnes- pot un govern que es va apujar el sou un 25% imposar sacrificis a la resta de la població? La justificació esgrimida –menys personal comporta una major càrrega de treball- és, a més, un insult a la intel·ligència.
Des de quina concepció de la justícia social es pretén que, mentre els principals responsables de la crisi són tractats amb guants de seda, siguin els sectors més vulnerables -padrins, discapacitats, aturats, immigrants- i una classe mitjana progressivament més empobrida els qui en suportin el gruix de les conseqüències? Amb el preu que estam pagant - retallades d'uns drets i degradació d'uns serveis públics que han costat molt d'aconseguir - ens hi jugam la cohesió social i un futur digne.
No podem ni volem callar. Hi ha moltes injustícies, la primera i la més flagrant és la de dir que no hi ha alternatives.
Claustre de professors IES Damià Huguet (Campos)

dimarts, 8 de maig del 2012

Encontre amb Carles el Saure

El passat 3 d'abril, just abans de les vacances de Pasqua, el centre va celebrar per endavant la diada de Sant Jordi, amb múltiples activitats i tallers simultanis emmarcats dins de la campanya Treu la llengua!. Aprofitàrem la jornada lúdico-festiva per realitzar, el mateix dia, la trobada amb l'escriptor Carles el Saure, l'autor convidat per la biblioteca durant el segon trimestre en el marc del nostre programa d'animació lectora Encontres amb escriptors. Aquesta vegada, la classe de filosofia de 1r de batxillerat B va preparar, coordinada pel professor Montserrat Alcaraz, l'entrevista a l'autor que podeu veure a continuació. Agraïm la disponibilitat del nostre autor convidat, Carles el Saure, per accedir de bon grat a participar al programa de la biblioteca -també a l'alumnat que en realitzà la gravació sota les indicacions del professor Xisco Llompart-, i per fer-nos compartir una estona de reflexió al voltant de la lectura i l'escriptura en una jornada tan significativa per a tot el centre.

divendres, 4 de maig del 2012

Pàgines Uep!, la revista del centre

Aquí teniu el número de la revista Pàgines Uep! que la Comissió de Normalització Lingüística del centre ha tret a finals de la segona avaluació. Ja estan treballant per editar el proper número, que també us presentarem en format digital. Gaudiu-ne...!

dimecres, 18 d’abril del 2012

El Drac de Sant Jordi treu la llengua al centre

El passat dimarts dia 3 d'abril el nostre centre va celebrar per endavant, coincidint amb la fi del segon trimestre i l'inici de les vacances, la Diada de Sant Jordi. Aquest any hem optat per planificar múltiples tallers i activitats al voltant de la campanya que duim endavant a l'IES a favor de la llengua catalana, un cop adherit el Claustre a la campanya Enllaçats pel Català, i que hem batejat sota el lema "Treu la llengua!".

Així, durant tot el matí vàrem gaudir de múltiples i generosos convidats que se sumaren a la jornada lúdica i reivindicativa, tals com els conferenciants Cosme Aguiló i Francesc Moll qui parlaren, respectivament, de toponímia i de rondallística, recordant als nostres alumnes de batxillerat la importància d'aquests dos aspectes en la vitalitat i vigència de la llengua pròpia. Igualment gaudírem de la presència de Felip Munar, que oferí als alumnes un taller de gloses; de l'escriptor Carles el Saure, que fou entrevistat per un grup d'alumnes de l'institut dins del programa anual d'animació lectora de la biblioteca del centre; el grup Heura Teatre, que representaren l'obra Foc a la trampa, una reivindicació de l'esperit del 15 M plena de poesia catalana; l'exalumne campaner Julià Ginard, qui realitzà un taller de colombofília; les coordinadores de la Fundació Mossèn Alcover de Manacor, que dugueren a terme un taller de rondalles per a 1r d'ESO; el grup musical Simpàtics, de Porreres, que ens delectaren amb un concert al pati, seguits de dos grups musicals més d'alumnat del nostre centre. També hi hagué els següents tallers per a l'alumnat, amb la implicació de tot el professorat de l'institut: Concurs Picalletres, Concurs Gran Dictat, Karaoke en català, Lectura poètica d'autors catalans, Taller de cartells reivindicatius, Taller d'estampació de camisetes de Sant Jordi, Taller de videojocs en català, Taller de coreografia i dansa contemporània, Poemes Visuals. En el decurs del matí es realitzà el tradicional intercanvi de llibres de segona mà de Sant Jordi i es lliuraren els premis de la Comissió d'Ecocentre i del concurs literari de relats breus "Treu la llengua!", organitzat per la Comissió de Normalització Lingüística.

Els tallers es realitzaren simultàniament des de les 12 fins a les 14 hores, segons les preferències de l'alumnat prèviament inscrit, i els concerts i la fi de festa foren durant la darrera hora. Per finalitzar la jornada, dues professores llegiren un manifest a favor del català amb totes les raons per treure la llengua que la comunitat educativa ha escrit al hall de l'institut durant les darreres setmanes. La normalitat, l’ambient festiu i la satisfacció general foren la nota dominant d’una experiència cultural que la nostra comunitat educativa espera poder seguir desenvolupant. Bon Sant Jordi i moltes roses...!

Sant Jordi 2012 on PhotoPeach

dilluns, 19 de març del 2012

Concurs literari de relats breus: Treu la llengua...!

Els premis del concurs anual de relats breus es lliuraran durant la propera Diada de Sant Jordi, que el nostre centre celebrarà de manera especial i per endavant el proper dimarts dia 3 d'abril. No deixeu de participar-hi...! Al cartell de més avall teniu tota la informació.


Aprofitam l'avinentesa per recordar-vos que durant la nostra particular jornada de Sant Jordi durem a terme també l'intercanvi de llibres al centre...

dijous, 16 de febrer del 2012

Hi ha alternatives: xerrada sobre el 15 M

Aquest dimecres tots els cursos de Batxillerat assistiren a la xerrada del professor de Filosofia de la UIB Joaquim Valdivielso, que organitzava el Departament de Filosofia del nostre centre, sobre el moviment indignat del 15 M i les causes de la crisi econòmica actual.

A continuació teniu els vídeos documentals que acompanyaren l'anàlisi sociològica del convidat, així com un enllaç a l'interessant llibre disponible en pdf que ens va recomanar: Hay alternativas: propuestas para crear empleo y bienestar social en España. La reflexió, com demostrà la posterior intervenció de l'auditori, fou d'allò més interessant...



dilluns, 6 de febrer del 2012

Enllaçats pel català!


Enllaçats pel català és el nom d'una campanya en defensa de la llengua catalana que ha sorgit des dels instituts de secundària illencs, i que trobareu compartida al mur de la nostra nova pàgina de Facebook Biblioteca IES Damià Huguet.

L'escola en català, ara i sempre.

diumenge, 29 de gener del 2012

Recordant Josep Vicenç Foix...

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix

divendres, 20 de gener del 2012

Conferència sobre Damià Huguet a càrrec de Joan Pomar

Aquí teniu la interessant xerrada que Joan Pomar, estudiós de l'obra de Damià Huguet, va realitzar al centre el passat mes de desembre a tots els alumnes de 1r de Batxillerat. La ponència permeté que l'alumnat s'acostàs a la figura i l'obra de l'autor que dóna nom al nostre institut, dins del marc de la classe de català.

L'activitat fou organitzada per la professora i presidenta de l'Obra Cultural Balear de Campos, la nostra companya Antònia Sitjar. Gràcies a Joan Pomar per la seva amable visita i enhorabona per la iniciativa!