Hi
havia una vegada, un regne enmig del mar que a causa de la seva
posició geogràfica sempre va ser el punt de mira de tota
civilització que es volia estendre pels territoris que l’envoltaven.
Aquest
regne era petit, pobre i humil. Possiblement és per això que de
cada comunitat que hi passava n’absorbia el millor. Tantes foren
les que deixaren la seva empremta que la cultura que en sortí d’allí
era una barreja de quasi tot allò que l’envoltava.
Durant
una època la gent del regne va viure tranquil·lament, modestament.
Però un dia, va arribar l’esplendor econòmica a aquesta terra de
la mà de gent entranya. La forma de vida va canviar, com havia fet
tantes i tantes vegades. Gent nova va començar a interessar-se pel
regne. Van començar a entrar-hi i sortir-hi. Alguns s’hi quedaven,
d’altres només el visitaven i molts hi veien l’avarícia
reflectida entre els seus paisatges.
De
mica en mica van anar destruint el regne. Van canviar els boscs
d’arbres i d’animals pels de formigó i asfalt. Allà on hi havia
una llengua n’hi van instaurar dues, i després tres, i quatre;
fins que les més poderoses del territori es van enfrontar. El poder
de les dues llengües trontollava, fins al punt que el regne es va
dividir en dos.
Les
revoltes van esdevenir corrents pels habitants, ja que els governants
no feien més que empitjorar el panorama i desocupar-se d’altres
problemes de gran importància per al regne. Així que l’època
d’esplendor econòmica es fa esfumar tan de pressa com havia
arribat.
Conta
la llegenda que al cap de molt de temps de guerres, revoltes, fam i
patiment un dels bàndols va vèncer l’altre i, assaborint el poder
que feia tant de temps que no tenia, no va saber perdonar i va
desterrar els membres del bàndol contrari.
Aquesta
història té una part certa. Evitem que desterrin el nostre mitjà
de comunicació. Evitem que en prohibeixin expressar-nos lliurement.
Treu la llengua per defensar els teus drets lingüístics i no
permetis mai que et convencin per no fer-ho.
Antoni Fernàndez Canyelles, 3r C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada