Recordant Josep Vicenç Foix...

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix

Bartomeu Fiol, in memoriam

Aquesta setmana ha mort Bartomeu Fiol, una de les millors veus poètiques de la literatura catalana a l'illa.

L'ALIENISTA

Trabuqueu bé el canterano,
buideu tots els calaixos.
No tingueu por.

Amb paper de vidre
netegeu el verdet dels ossos.
No tingueu por.

Feis un manat dels limfàtics
i escureu el budellam.
No tingueu por.

Despulleu-vos de l'esquena.
Socarreu la pellerofa.
No tingueu por.

A les venes incolores
injecteu blanca noïna.
No tingueu por.

Per fer-vos una guitarra
empreu els feixos neuràlgics.
No tingueu por.

Fumigueu bé la memòria
i esteneu-la al sol i al vent.
No tingueu por.

Oregeu tots els gecs vells
i gireu-ne les butxaques.
No tingueu por.

Ventileu cambrons i cambres.
Obriu portes i finestres.
No tingueu por.

No tingueu por més que a la por.
No tingueu por ni a la por.
Sobretot, no tingueu por.

Bartomeu Fiol
Contribució de bàrbars (1980)

Molts d'anys!

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

M. Mercè Marçal (Cau de llunes, 1976)

Reivindicació de la paraula

Paseo és un curtmetratge d'Arturo Ruiz Serrano en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil, on es reivindica el valor de la paraula poètica.
Corazón, coraza
(M. Benedetti)

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

Un any sense Benedetti...

In memoriam...

Volem compartir amb vosaltres aquest poema de Mario Benedetti, recitat pel propi autor, que hem trobat inclòs al següent vídeo de Youtube, realitzat a l'Institut Tecnològic de Monterrey (Mèxic).

Ens agrada també la versió musicada que escoltareu a continuació del propi Benedetti, amb veu d'Olivia Romero i acompanyament al piano de Ricardo León.

Veles e vents... Feliç Diada de Sant Jordi