Enllaçats pel català

dimarts, 29 de maig de 2012

Maria del Mar Mas Barón, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

Hora i mitja després d'arribar era el seu torn. Es va aixecar com va poder després de sentir el seu nom i va entrar per aquella porta blanca que deia 'Consulta 1'. Ningú es va dignar a ajudar-lo, encara que es veia ben clar que no podia caminar bé i que necessitava ajuda.

Un cop dins la consulta es va asseure a la cadira de davant la taula. Darrere d'aquesta hi havia un home d'uns vint i molts o trenta pocs anys. Aquest ni va aixecar el cap quan en Pau va entrar, ni el va mirar. Duia els cabells curts, en punta, i una bata blanca a sobre d'una camisa de quadres de colors.

L'home pareixia de mal humor, cosa que no va estranyar en Pau, que havia vist la gran quantitat de gent que esperava a fora de la consulta. Aquell devia ser un dia complicat. L'home es va presentar:

-”Buenos días, soy Sergio, el médico de urgencias. ¿Qué le ocurre?”

-Bon dia! Avui, al matí, quan em disposava a anar a fer feina he caigut per les escales i m'he fet mal a la cama i la meva veïna m'ha acompanyat a l'hospital ja que no puc caminar.

-”¿Perdone?”

-Que avui, al matí, quan em disposava a anar a fer feina he caigut per les escales i m'he fet mal a un peu i no puc caminar bé.

-”Discúlpeme, pero no lo entiendo.”

-Que sí, que avui, al matí, he caigut per les escales i m'he fet mal a la cama.

-”¿Que qué?”

-Que m'he fet mal a la cama! No puc caminar bé!

-”¡Ah! Ya lo entiendo.. ¿Se le ha roto la cama, verdad? Pues eso no es problema mío. Yo soy médico, no carpintero.”

-Que no! Que m'he fet mal a la cama, el meu llit està en perfecte estat.

-”Perdone señor, pero si usted está en perfecto estado, no sé que hace en la consulta de urgencias del hospital. Si me disculpa debería irse, hay mucha gente esperando..”

[...]

Després d'una llarga conversa i de malentesos, el metge va acabar desistint i demanant un altre metge, el qual va entendre en Pau a la primera i el va atendre perfectament.

En una situació com aquesta, canviar nosaltres la llengua és la solució més ràpida, encara que no la més encertada. Tens el mateix dret que els altres d'utlitzar la teva llengua i tothom t'hauria de respectar. Si estimes la teva llengua, utilitza-la!

Maria del Mar Mas Barón, 4t A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada