Enllaçats pel català

dimarts, 29 de maig de 2012

Antoni Fernández Canyelles, Treu la llengua! Sant Jordi 2012


Hi havia una vegada, un regne enmig del mar que a causa de la seva posició geogràfica sempre va ser el punt de mira de tota civilització que es volia estendre pels territoris que l’envoltaven.
Aquest regne era petit, pobre i humil. Possiblement és per això que de cada comunitat que hi passava n’absorbia el millor. Tantes foren les que deixaren la seva empremta que la cultura que en sortí d’allí era una barreja de quasi tot allò que l’envoltava.
Durant una època la gent del regne va viure tranquil·lament, modestament. Però un dia, va arribar l’esplendor econòmica a aquesta terra de la mà de gent entranya. La forma de vida va canviar, com havia fet tantes i tantes vegades. Gent nova va començar a interessar-se pel regne. Van començar a entrar-hi i sortir-hi. Alguns s’hi quedaven, d’altres només el visitaven i molts hi veien l’avarícia reflectida entre els seus paisatges.
De mica en mica van anar destruint el regne. Van canviar els boscs d’arbres i d’animals pels de formigó i asfalt. Allà on hi havia una llengua n’hi van instaurar dues, i després tres, i quatre; fins que les més poderoses del territori es van enfrontar. El poder de les dues llengües trontollava, fins al punt que el regne es va dividir en dos.
Les revoltes van esdevenir corrents pels habitants, ja que els governants no feien més que empitjorar el panorama i desocupar-se d’altres problemes de gran importància per al regne. Així que l’època d’esplendor econòmica es fa esfumar tan de pressa com havia arribat.
Conta la llegenda que al cap de molt de temps de guerres, revoltes, fam i patiment un dels bàndols va vèncer l’altre i, assaborint el poder que feia tant de temps que no tenia, no va saber perdonar i va desterrar els membres del bàndol contrari.

Aquesta història té una part certa. Evitem que desterrin el nostre mitjà de comunicació. Evitem que en prohibeixin expressar-nos lliurement. Treu la llengua per defensar els teus drets lingüístics i no permetis mai que et convencin per no fer-ho.

Antoni Fernàndez Canyelles, 3r C

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada