Enllaçats pel català

dimarts, 29 de maig de 2012

Aina Maria Lladó Tomàs, Treu la llengua! Sant Jordi 2012

Na Maria era una noia de set anys que vivia amb els seus pares: en Gabriel i na Carme a Palma. Els seus pares treballaven de cambrers a una cafeteria de Marratxí, però a causa de la crisi el seu cap els havia acomiadat, ja que, la clientela havia disminuït molt durant aquest darrer any i com que s’havien quedat sense feina varen decidir obrir un restaurant al centre de la ciutat, però no sabien com muntar-lo de tal manera que hi anàs molta gent i que en el seu restaurant no es notés la crisi econòmica. Per tant, havia de ser un restaurant barat, original i amb un menjar de qualitat. En Gabriel i na Carme pensaven i pensaven, però no se’ls acudia cap idea nova i que tengués les característiques previstes, tot el que pensaven era molt vist, massa car, de baixa qualitat, etc.
 
Na Maria era petita però molt viva i intel·ligent i va veure que els seus pares estaven preocupats i escoltant unes quantes conversacions la nina va descobrir el que passava i va decidir ajudar els seus pares i trobar la millor idea que havia existit mai en el món de la cuina. Na Maria es va posar a cavil·lar, va buscar informació de restaurants a Internet, va consultar enciclopèdies, llibres de cuina i revistes, preguntà a veïns i a gent coneguda opinió culinària… I després d’uns dies de pensar i de lluitar per aconseguir ajudar na Carme i en Gabriel se li va acudir una idea: obririen un restaurant en què es mesclaria la cuina amb la mímica, concretament en treure la llengua. Aquest teatre consistiria en què ningú que estàs a dins el restaurant podria parlar, només es podrien comunicar treient la llengua. Quan els clients entrassin al restaurant haurien de treure la llengua tants cops com persones que volguessin menjar, és a dir, si volen una taula per dues persones haurien de mostrar la llengua al cambrer dues vegades; també, a la carta hi hauria un número a cada plat i beguda, aquest número indicaria quants cops el client ha de treure la llengua perquè els serveixin el plat i la beguda que ells volen. Si volguessin demanar a un empleat on es troben els banys hauria de treure la llengua inclinada cap un costat i si volgués demanar el compte hauria de treure la llengua cap avall i imitar un ca. Totes aquestes normes i alguna més que se li acudís anirien escrites a un foli i a cada client que entràs n’hi donarien un i els seurien a unes butaques que hi hauria a l’entrada del restaurant perquè les llegissin tranquil·lament abans de començar a actuar. Quan na Maria acabà de planejar la mímica del restaurant va pensar els altres temes: el restaurant es diria “Treu la llengua” i es servirien plats relacionats amb el món teatral i sobretot amb la mímica. Els preus no serien molt elevats, però no serien tan barats com a una pizzera o a una cafeteria, el seu restaurant seria d’una gran qualitat!

Després de pensar exactament com funcionaria el restaurant na Maria va anar a contar la idea als seus pares. Aquests, al principi varen fer una cara d’estranyats i de pensar que la seva filla pensava que tota la vida eren floretes. Però, a mesura que la seva filla els anava explicant tot el funcionament del restaurant, del menjar, de la mímica, els preus… ells van anar recuperant la seva cara normal i van somriure dient: És fantàstic!
La família va començar a preparar tot el que era necessari per posar en marxa aquell magnífic projecte que se li havia acudit a la seva filla: van escriure les normes de mímica, la carta amb els nombres, organitzaren els plats prevists a servir als clients, varen construir els banys, la cuina i la barra i compraren les taules i les cadires. Un any més tard tot ja estava preparat per obrir el restaurant: “Treu la llengua”, na Carme havia publicat al diari un anunci allà on indicava el dia que s’inaugurava el local i la seva originalitat i el mateix va fer en Gabriel amb la ràdio.

I així va ser com aquell dissabte d’octubre del 2009 en Gabriel, na Carme i la seva filla Maria van triomfar en el món culinari i aconseguiren el primer dia ja guanyar més de quaranta mil euros.
Al 2011 aquesta família era una de les més riques de totes les Illes Balears i havien ampliat el seu negoci per tot el món. Na Maria va guanyar un premi culinari per originalitat i gràcies a això es va convertir en la millor i més jove inventora d’Europa.

I segurament avui encara podeu trobar algun rètol de “Treu la llengua” per algun indret del nostre planeta.



Aina Maria Lladó Tomàs. 2n ESO D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada