Allegro ma non troppo, de Carlo M. Cipolla

Publicat per primera vegada l'any 1988, arriba a la nostra biblioteca un dels clàssics més divertits i enginyosos de l'historiador italià Carlo M. Cipolla, en què afirma: "Tinc la convicció, avalada per anys d’observació i experimentació, que els homes no són iguals, alguns són estúpids i altres no ho són."

El nostre company Llorenç Carrió en recomana efusivament la lectura, mitjançant la següent ressenya sobre l'obra que aquest mes ja tendreu disponible en préstec:

CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non tropo. Barcelona: Editorial Crítica, 2007.

La història no serveix per a res, els historiadors són avorrits, els italians són uns fatxendes pretenciosos, només la política i els doblers mouen la història i, sobretot, la història l’escriuen sempre els vencedors i no els vençuts. Tots aquests tòpics, que no per això deixen de tenir certa vigència, l’historiador Cipolla s’encarrega de desfer-los un a un en aquest llibre.

Aquests escrits, en un primer moment apunts per a fer classe i després units tots en aquesta petita obra mestra, ens parlen de la feblesa i la virtut humana, de la seva estupidesa i malícia o de la seva intel•ligència i bondat o de la seva estupidesa i bondat o de tot el contrari. Tants de caps, tants de barrets! Per tant, en conclusió, ens diu que justament nosaltres som el centre de tot, el motor de la història i que només ens cal una bona excusa per posar-nos en marxa. Tot està per fer i tot és possible, deia el poeta... Sàvia lliçó en temps de crisi.