Enllaçats pel català

divendres, 26 de novembre de 2010

Conversam amb en Sebastià Alzamora

El passat divendres 19 de novembre, inauguràrem al centre el programa d'animació a la lectura Encontres amb escriptors, amb en Sebastià Alzamora com a primer convidat.

L'autor fou entrevistat per l'alumnat de 2n E a la biblioteca, després que durant les darreres setmanes preparassin a classe de català amb la seva tutora, na Margalida Mayol, l'encontre i les preguntes relatives a l'experiència lectora del convidat.

Si voleu sentir tota l'entrevista podeu accedir als següents vídeos, i també llegir-la sencera al proper número de la revista Pàgines Uep! del centre, que es presentarà a finals d'aquest trimestre.

Agraïm la col·laboració dels alumnes Melcior Vadell i Francesc Xavier Andreu, de 1r de Batxillerat, per gravar l'activitat, i també la de tots els professors col·laboradors així com, molt especialment, la d'en Sebastià per la seva generositat a l'hora de compartir amb nosaltres les seves vivències lectores i oferir-nos el plaer de la seva presència.







dimarts, 5 d’octubre de 2010

BIBLIOFAM, el club de lectors de la biblioteca a Facebook

BIBLIOFAM és un grup present a Facebook, una de les principals xarxes socials a Internet, que consisteix en un club virtual de lectors. Neix com a resultat d'un projecte educatiu d'animació a la lectura impulsat conjuntament per les comissions de Convivència i de Biblioteca de l'IES Damià Huguet.

BIBLIOFAM és gestionat per alumnes del centre qui, amb l'assessorament del professorat, col·laboren setmanalment realitzant tasques a la biblioteca i animant els fòrums de lectura i el mur de Bibliofam a Facebook.

BIBLIOFAM es dirigeix a tots els membres de dins i fora de la comunitat educativa a qui els agradi llegir i vulguin compartir virtualment amb la resta d'usuaris les seves experiències lectores. La participació al grup té un caràcter obligatori per a tots els alumnes de 2n d'ESO del centre, a partir de les lectures que realitzen a les assignatures de català i de castellà, i voluntari per a la resta d'alumnes o usuaris de la Xarxa. Tal i com s'assenyala a la descripció del grup a Facebook, qualsevol que se senti identificat amb l'experiència lectora en pot formar part: “Si tens, com nosaltres, fam de coneixement i passió per les històries bones i ben contades... Si saps o vols saber el que significa passar horabaixes sencers davant d'un llibre, amb les orelles cremant i els cabells caiguts per la cara, llegint i llegint, oblidant el món i sense adonar-te'n de res més... Si vols saber què se sent llegint en secret sota una flassada amb l'únic llum d'una llanterna quan tothom ja dorm..., aleshores afegeix-te al club i comparteix amb nosaltres la FAM lectora, l'única que com més en menges, més en vols.”

Per formar part d'aquest club virtual de lectors només cal tenir un perfil a Facebook i afegir-se al grup BIBLIOFAM. Si, a més, voleu ser amics de la Biblioteca també a Facebook, podeu cercar-la com a Biblioteca IES Damià Huguet i sol·licitar-ne l'amistat.

dilluns, 20 de setembre de 2010

El català va amb tu!

Benvinguts a aquest nou curs! Enguany encetam les portes virtuals de la biblioteca promovent la participació al nou concurs de la Comissió de Normalització Lingüística del centre: "JUGA AMB LA LLENGUA".

Podreu participar-hi endevinant, descobrint, investigant... sobre els diversos aspectes de la llengua catalana. Com? Llegiu atentament les normes del concurs, i animau-vos a resoldre les primeres preguntes de la quinzena, que trobareu penjades des d'avui mateix al panell informatiu de la biblioteca i al de la Comissió de Normalització Lingüística! ;-)

NORMES DEL CONCURS
- Heu d'escriure les respostes en un full amb el vostre nom i llinatges, i el curs. L'heu de deixar a la bústia de consergeria.
- Les respostes han d'estar escrites correctament, en un paper reutilitzable! No hi pot haver faltes d'ortografia. Cada resposta valdrà 2 punts.
- No s'acceptaran respostes fora dels termini establerts.
- Els guanyadors seran els participants que més punts hagin obtingut en aquestes categories: 1r cicle d'ESO, 2n cicle d'ESO i PQPI, Batxillerat.

Hi haurà premis molt sucosos i, al final, un SÚPER PREMI!!! Sort a tothom.

dimecres, 30 de juny de 2010

"Silenci" a la biblioteca

La darrera classe dels alumnes de PQPI II, enguany, ha estat ben especial, perquè la poetessa catalana Carolina Ibac, qui ha col·laborat a distància durant tot aquest curs amb ells i amb la biblioteca, va visitar-nos per reflexionar conjuntament sobre el valor de la poesia i de la literatura.

Al següent vídeo podem escolar-la en directe, recitant el seu poema "Silenci", que va dedicar generosament a la biblioteca per celebrar-ne la inauguració i amb el qual, des d'aquesta, aprofitam per desitjar-vos un bon estiu ben farcit -com no!- de silents plaers lectors...

dissabte, 19 de juny de 2010

Adéu, Saramago...

Ahir ens va deixar l'home que ens emocionà explicant-nos, al seu famós discurs de recepció del premi Nobel, com el seu padrí analfabet s'acomiadà plorant de tots els arbres del seu hort abraçant-los un a un, abans de morir.

Avui recordam l'escriptor compartint amb tots vosaltres, els que ja n'éreu lectors però també els qui ho sereu, un dels seus contes més poc coneguts convertit en vídeo d'animació i narrat per ell mateix: La flor més gran del món.

Gràcies, Saramago.

dimecres, 2 de juny de 2010

Amor en la biblioteca

Els nostres companys de 2n de PQPI volen compartir amb tots vosaltres el següent poema de Liliana Cinetto, inclòs al llibre 20 poesías de amor y un cuento desesperado (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003). Podeu consultar-lo també a l'entrada del seu blog La veu dels pecupins, que teniu enllaçat a la secció Blogosfera de la BE, a la part inferior d'aquest mateix blog. Esperam que vos agradi.


"Avui vos volem regalar un preciós poema d'amor traduït per a tots vosaltres. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la biblioteca. Són uns versos amb els que gaudireu molt. Conta una història molt bella. Uns versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Atlàntic, d'una a l'altra banda, amb dues llengües que ens agermanen amb la poesia."



Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetir-se

se sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mars

en un vaixell de paper.

La il·lustració és de Yuki Miyazaqk

divendres, 28 de maig de 2010

Jaume Vidal García, de 2n C, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (1r cicle)

L'aigua

Això era i no era la ciutat de Nàpols, una bellíssima ciutat en què les persones que hi habitaven sempre estaven contentes, en poques paraules: una ciutat digna d’admirar. Doncs en aquella ciutat la gent tudava molta d’aigua: deixaven l’aixeta oberta durant hores, es dutxaven durant més de tres hores…

Fins que un dia, de sobte, tot es posà fosc, llampegava; tota la gent no s’ho esperava i desaparegué tota l’aigua que hi havia en aquella ciutat. La gent es deshidratava, no podia beure, no podia dutxar-se…

Pasaren els dies i els mesos fins que dos amics de catorze anys: en Vespucci i en Bramante, digueren que havien de fer alguna cosa, si no feien res, es moririen en l’acte.

Així que un dia aquests dos amics van dir que si volien recuperar l’aigua haurien d’anar al puig de l’Himalaia i demanar perdó pel que havien fet.

I així ho feren; al cap d’uns dies anaren i l’escalaren durant tres mesos. A la ciutat les coses no anaven gaire bé, ja que havien mort tres mil persones deshidratades. Els dos amics pujaren i demanaren perdó a Déu i a partir d’aquell moment tornà l’aigua en aquella ciutat i no la malbarataren mai més.

Sebastià-Jaume Covas Sánchez, de 2n C, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (1r cicle)

Partícules d'hidrogen i oxígen
Crònica d'una partícula


Pensar que totes les partícules de la matèria existeixen espanta una mica, ja que nosaltres mateixos estam formats de partícules. N'hi ha de diferents tipus: sòlides, com les d'una taula o d'un llibre, que no estan gairebé en moviment.

Per altra banda, les partícules líquides són aquelles que es mouen una mica més que les sòlides; segons la fluïdesa de la seva matèria es mouen més o menys.

Finalment, les partícules de gas. Aquestes es mouen per tot arreu i no paren mai de bellugar-se. El cas és que a tots els voltants, a dreta i esquerra, amunt i avall, nosaltres mateixos, la tinta que escamp al paper... són partícules.

Un dia vaig somiar que jo formava part d'una partícula d'aigua, o sigui que tenia dues parts d'hidrogen i una d'oxigen. Era un vertader malson, més que res perquè no parava mai de bellugar-me per poder moure el líquid i adoptar la forma del recipient. Totes les meves companyes deien juntes:
-Dreta i avaaaall!!-i totes elles pegaven un cop fort a l'altre costat. Tot pel simple fet d'adoptar la forma del recipient que ens obtenia que estava farcit de partícules vagues que no volien fer res per ajudar-nos.

Ho vaig passar d'allò més malament com a partícula de l'aigua i era molt estressant. No aturava mai, ostres! Quan semblava que tenia un poc de repòs, qualcú rodava l'aixeta i em posaven dins una olla directament al foc i a vegades havia d'aguantar temperatures de més de 100 ºC que molestava tant a mi com a les meves germanes, i provocava un estat febril mal d'aguantar; o em posaven dins la gelera fins a la congelació.

Finalment, després de deu dies feixucs d'adoptar recipients diferents i de xocar-me sense voler amb les grans partícules atletes de gas, vaig sentir totes les meves companyes que deien:
-Sentiu aquesta olor tan pudenta? Alerta! Alertaaa!!...
I quan, finalment, anàvem a caure dins una depuradora pudenta, aleshores... em vaig despertar!

Esper no somiar mai que som una partícula de gas.

Maria Nicolau Lladó, de 4t A, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (2n cicle)

AIGUA

Ja fa temps que vaig deixar enrere la branca de corrent que anava cap a Austràlia, el darrer gir a l'esquerre ja no recordo quan va ser, i ara em dirigeixo cap a l' Índia.

Ha estat un viatge llarg, sobretot si pens que la meva darrera aturada va ser el Cap de Bona Esperança, però em sentia atreta per les aigües de l'Índia; ja que visc a l'aigua, visc d'aigua i som d'aigua, bé, un 90%. Heu estat mai en un llit d'aigua? Doncs és una sensació superior, i és que a més m' encanta pensar en l' aigua, em relaxa.

Crec que m'hi estic acostant, ja que les barques dels pescadors són més freqüents. Tenc la increïble sort que amb mi no es fixen gaire, no els interesso, a pesar de la meva bonica forma de campana i els meus llargs tentacles; som una llàgrima de mar, o més popularment, una medusa.

M'agrada la meva vida de rodamón, encara que a l'estiu, sovint m'encallo a les platges i semblo un munt de gelatina. La meva aigua és molt apreciada per les tortugues llaüt, aquest animalot es menja uns 50 exemplars com jo cada dia, és a dir, 200 litres d'aigua i només 9

kilos de proteïnes! I aquest fet és un dels motius del meu viatge: he sentit a dir que a l' Índia

hi ha un riu, el Ganges, on hi ha moltes bosses de plàstic! Les bosses de plàstic són les meves millors amigues, ja que sovint les tortugues em confonen amb elles, i la meva intenció és viure molts anys!

A la fi he arribat a l' Índia, la profunditat ha disminuït. I vaig terra endins, cap a l'entrada que em sembla més gran i plena de bosses.

Ja fa un dia que estic nedant per aquest lloc i he de dir, que no m'agrada, aquesta aigua necessita sal, a més, ja fa unes quantes hores que no em trobo bé. He vist algunes bosses de plàstic, però també excrements, esquelets d'animls i cendres.Però hi ha una cosa que odio profundament : no em sento transparent, sinó marró! Em costa filtrar el líquid, hi ha massa brutor.Com pot ser que aquí visquin peixos? Ahhh! Un senyor s'ha submergit al meu costat i llavors ha sortit..., no sé què ha dit d'expirar pecats.

No puc més, estic defallint, em costa filtrar, això és asquerós! Com pot ser hagi gent vivint per aquí? I ningú fa res? M'assenyalen un nens, no sé si ho aconseguiré, perdo el nord, ja no coordin...n no hi veig..., si això és aigua, és mortal.


Antònia Escales Oliver, de 3r C, relat guanyador ex-aequo de Sant Jordi 2010 (2n cicle)

Pluja de records

La foscor ho cobreix tot i ara mateix estic submergida en l’obscuritat més absoluta; no hi ha ni el menor rastre de llum. No sé perquè no puc obrir els ulls, però sé que si els obro passarà alguna cosa terriblement desagradable, potser per això, el meu subconscient no em deixa obrir-los. Però hi ha una cosa que sento i que puc distingir clarament: una sèrie infinita de diminutes gotes que cauen ininterrompudament com el tic-tac d’un rellotge sobre una gran superfície d’aigua i que semblen imparables. Inesperadament una fiblada de dolor em travessa el cap i pareix com si m’estiguessin clavant un ganivet.

Em desperto sobtadament i puc comprovar que acabava de tenir un malson, però era tan real... Em sembla que ja ho havia somiat, o era un record? No ho sé... I ara que ho penso, qui sóc jo?

Obro els ulls i m'enlluerno amb l'esplendor de la llum del dia. Miro al me voltant i veig que estic allargada en un llit d'un hospital. I quan m'intento incorporar, una terrible fiblada de dolor em recorre el cap i em fa tornar a estirar-me.

Tot seguit, entra per la porta un home que va vestit amb una bata blanca, el doctor. En veure que estic desperta, se m'acosta i em pregunta:

- Veig que t'has despertat i que et trobes més o menys bé. Has estat exactament tres dies en coma. Saps què et va passar?

- No - li contesto. La veritat és que no me'n recordo de res en absolut, ni tan sols del meu nom ni d'on visc ni de quants anys tinc-. No me'n recordo de res...

- Tens una forta contusió a la zona occipital del crani. Si no te’n recordes de res deus sofrir una amnèsia, que pot ser parcial o total. Si és parcial, a poc a poc et vindran al cap records o somnis del teu passat.

- He tingut un somni –li dic-. La veritat és que no sé què significa i no me’n vull recordar pas, però potser si me’n recordo, podré deixar de somiar-ho. Sé que no m’agradarà saber què hi ha al meu voltant quan obri els ulls. No ho vull saber…

- Veig que és un record més aviat desgradable o dolorós, però me’l podries explicar?

- Sí, suposo que sí... Doncs... estic a les fosques, és a dir, o no puc obrir els ulls o estic a un lloc sense llum, per tant, no puc veure què està passant al meu voltant, però puc sentir un clar i continu goteig d’aigua. Després sento una forta fiblada al cap i em desperto.

- No sé què deu representar... I dius que no hi veies?

- Crec que tenia els ulls tancats i... crec que no és que no els pogués obrir, sinó que no volia fer-ho...

- Ja... –i es va quedar pensatiu-. Potser és el record del moment en què et vas donar el cop al cap i per això no vols veure.

-Potser...

- Bé, de totes maneres és millor que no t’hi esforcis massa intentant recordar. És millor que reposis.

- D’acord. Tanmateix no tinc ni ganes ni forces per recordar res.

Estic molt cansada, el cap em fa mal i em ulls se'm tanquen; me'n vaig a dormir un altre cop.


Un altre cop torno estar envoltada de foscor i no paro de sentir aquest incansable goteig. El cap em dóna voltes i tinc unes fiblades molt fortes que no em deixen pensar amb claredat. No! Em vull despertar!

Em desperto de cop, tota mullada de suor, però una suor freda, que em
recorre esgarrifosament tot el cos. Estic marejada i el cap em fa tant mal que sembla que m'hagi d'explotar! Em sembla que em tornaré a estirar, però aquesta vegada no m'adormiré; em quedaré desperta, com a mínim, fins que es faci de dia.

Les hores passen lentament mentre reflexiono sobre els somnis que he tingut. Miro el rellotge i veig que només són les cinc de la matinada. No hi ha res que m'animi. Dono voltes i més voltes a aquests somnis, però res... No se m'acut què poden ser aquestes gotes d'aigua. Si obrís els ulls, potser veuria alguna cosa. Un goteig pot ser l'aigua que cau d'una aixeta, la d'una canal... No ho sé ni ho vull saber, però segurament com més aviat ho sàpiga, abans deixaré de somiar-ho.

Evidentment, el somni és, com bé va dir el doctor, el moment en què vaig tenir l’accident, ja que tinc una punyent fiblada que no em deixa pensar. Però ara que hi penso no degué arribar a l’hospital sola? Qui em va portar fins aquí? Ho hauré de preguntar a algú... M’està agafant molta son, però no em vull adormir.

Foscor. No, foscor un altre cop, no! Un moment... Aquesta vegada és diferent, no és el mateix somni! Ara puc obrir els ulls, però hi veig borrós i el cap em continua fent molt mal. M’estic arrossegant pel terra d’un pis. No està gaire ben il·luminat, però entra la llum de la lluna i més o menys veig per on vaig.

Puc arribar fins a la porta, però no tinc prou forces. Increïblement, una força que no sé d’on surt, s’apodera de mi i, amb un esforç titànic, em poso de genolls i obro la porta. Després, estic tan cansada, que caic inevitablement a terra. Descanso uns quants minuts que semblen hores i, a continuació, continuo arrossegant-me lentament fins a les escales. Em giro i baixo a l’inrevés, és a dir, amb els peus al davant, i aconsegueixo arribar al primer pis perquè resulta que, al principi, estava al tercer. De sobte, no puc seguir més, s’esvaeix tota l’energia i em començo a desmaiar, però abans de que això passi, algú m’agafa i just després la visió es difumina i tot queda a les fosques.

Em desperto i veig que són les set del matí. Estic recuperant la memòria. Ara comencen a quadrar les coses. Jo segurament estava al bany i és allà on em vaig fer aquest cop al cap. I per això sentia el goteig d’aigua, perquè no havia pogut tancar bé l’aixeta. A causa del fort cop, em quedo inconscient a terra i, al cap d’una estona, recupero el coneixement i intento sortir d’allà suposadament per demanar ajuda. M’he d’arrossegar perquè les forces no m’arriben a més i per això em costa arribar fins al primer pis. Allà algú em troba i em porta a l’hospital. Així queda resolt el misteri! Ara puc estar més tranquil·la...

Unes hores més tard, a les nou del matí, el doctor entra a l’habitació per fer una revisió del meu estat. Després de comprovar-ho em pregunta:

- Has tingut algun somni nou o t’has recordat d’alguna cosa?

- Sí –li contesto. I, a continuació, li explico el meu somni i les conclusions a que he arribat.

- Sí, té sentit... Aviat estaràs bé del tot, ja que vas recuperant la memòria.

- D’acord. Per cert, saps qui em va portar a l’hospital?

- Va ser un conegut del veí del primer A. Em va dir que no sabia qui eres, però que t’havia trobat en mal estat i que, evidentment, no et podia deixar amb aquella ferida.

- Ja...

Ja sé què em va passar, però tot i així tinc la sensació que em falta saber alguna cosa. Quan vaig tenir el primer somni, tenia una sensació de pànic perquè no volia saber què hi havia al meu voltant. Realment, jo en cap moment he vist el bany, que és el lloc on va passar tot. Només sentia aquell goteig d’aigua. Per què no volia obrir els ulls?

Ahh! Un altre cop aquesta fiblada! No pot ser... Un munt de records m’estan venint a la ment, començant pels darrers: els del dia de l’accident. Aquests records m’estan mostrant la veritat del que va passar, i és bastant diferent del que jo vaig interpretar. No pot ser que això fos el que va passar! No pot ser veritat...

M’aixeco del llit ràpidament i em poso les sabates disposada a sortir corrents. M’és igual si em veuen, no penso perdre temps. Surto de l’hospital i agafo un metro fins a la parada que em deixa més a prop de casa. Quan vaig sortir vaig deixar la porta sense tancar amb clau, cosa que significa que estarà oberta. Pujo fins al tercer pis i obro la porta. Corro tan ràpid que quasi m’entrebanco anant cap al bany.

L’escena és horrorosa. Les cames em fallen i caic a terra, els ulls se m’omplen de llàgrimes i em poso a plorar i a cridar desconsoladament com si estigués boja, tot i que sé que no serveix de res, que ja és massa tard... Davant meu tot estava cobert de sang, és l’escena perfecta d’una pel·lícula de por. Però això no és ficció. La banyera està plena d’aigua mesclada amb sang i l’aixeta deixa escapar les gotes d’aigua que he tingut ficades dins el meu cap. Recolzat a la vorera de la banyera hi ha una cadàver, també cobert de sang: el de la meva mare.

Ja feia temps que el meu pare discutia contínuament amb la mare i que, de vegades, l’insultava i la maltractava físicament. Ho hauria d’haver denunciat. Però tenia por. Si jo o la meva mare ho haguéssim fet, això no hauria passat. Després d’atacar a la meva mare, jo vaig anar a veure què havia passat, perquè havia sentit un crit desesperat de la meva mare. En veure què havia passat em vaig quedar paralitzada i el meu pare, en veure que l’havia vist, em va empènyer contra la paret i va ferir al lavabo i la resta va ser tal i com la recordo al somni.

Plou. Fins i tot el temps sembla estar trist: els núvols són grisos, no es veu el sol enlloc i la pluja cau sense parar sobre els paraigües negres. Tots els meus familiars i amics han acudit a l’enterrament. Crec que en el fons tothom se sent culpable perquè tots ho sabíem, però no fèiem res per evitar-ho. Ara tindrem la consciència tacada per aquest fet. Aquest és un dels dies més tristos de la meva vida. No sé si ho arribaré a superar mai. La meva mare ho significava tot per mi i ja no hi és. Ara comença una nova vida per mi, una vida difícil i sense la persona que m’havia ajudat i estimat tot aquest temps.

Antònia Morant Lladonet, de 4t C, relat finalista de Sant Jordi 2010

L'AIGUA

Mmm..., l'aigua..., element translúcid, quasi sempre transparent...Aigua de mar: verda, blava, cel...; aigua subterrània: ennegrida per la terra i les roques; aigua potable, transparent...

L'aigua, un element que podem trobar a la natura...Essencial per a la vida a la Terra...
L'aigua, que ocupa les tres quarts parts del nostre planeta i fa que sigui majoritària ment blau. Sincerament blau. Sincerament, no sé no sé com pot ser que aquest líquid anomenat “aigua”, transparent si no conté altres partícules que el facin tornar d'un color o d'un altre, sigui quasi sempre
(perquè dir sempre és molt), blau. Malgrat que, ben segur que deu deure's a la descomposició de la llum...
L'aigua, que es troba als continents formant rius, glaceres, llacs..., d'on nosaltres podem obtenir-la...
L'aigua, en els seus tres estats: sòlid, líquid i gas...
L'aigua, escassa en algunes zones, abundant en altres...
L'aigua, casa per a molts...Niu de vida...
L'aigua, que depèn de l'energia tèrmica del Sol...
L'aigua, que circula en el seu cicle sense principi ni fi, com una roda imparable en el temps...; l'aigua, evaporada pel Sol; penjada del núvols; precipitada cap avall; rellisca sobre la Terra fins arribar al mar, i torna a començar...
L'aigua, que plora el cel.
L'aigua, apreciada com un tresor per uns i malgastada i contaminada per altres...
L'aigua, mal distribuïda en aquest món blau...
L'aigua, dolça aquí, salada allà...
L'aigua, que regula la temperatura de la Terra...
L'aigua, de què el nostre cos està format principalment...
L'aigua, font de totes les vides...
L'aigua, que ha rebut la visita de substàncies que n'han mort la vida interior...
L'aigua, que ha estat dominada per l'home, qui la canalitza i fa del seu lliure desplaçament una esclavitud monòtona...
L'aigua, mirall de la lluna...


Mmm..., l'aigua..., element translúcid, quasi sempre transparent...Agua de mar: verda, blava, cel..., aigua subterrània: ennegrida per la terra i les roques; aigua potable transparent...

L'aigua...l'aigua...l'aigua...Font de totes les vides.

dilluns, 24 de maig de 2010

Cartells de biblioteca

Aquí teniu les obres guanyadores del concurs de Cartells de Biblioteca, que duguérem a terme a un dels tallers inaugurals d'aquesta a finals de març.

Les guanyadores són n'Aina Llobera, de 4t A, i na Ivana Gómez, de 3r B, a qui podeu veure posant amb els cartells finalistes. Ben aviat les seves obres d'animació a la lectura ocuparan un lloc d'honor a la decoració de la biblioteca... Enhorabona!

dilluns, 17 de maig de 2010

Un any sense Benedetti...

In memoriam...

Volem compartir amb vosaltres aquest poema de Mario Benedetti, recitat pel propi autor, que hem trobat inclòs al següent vídeo de Youtube, realitzat a l'Institut Tecnològic de Monterrey (Mèxic).

Ens agrada també la versió musicada que escoltareu a continuació del propi Benedetti, amb veu d'Olivia Romero i acompanyament al piano de Ricardo León.

dimecres, 12 de maig de 2010

La moda que més ens agrada

La campanya "Leer está de moda" circula per la xarxa, com podeu veure, i ens fa reflexionar sobre una de les activitats que més valoram: llegir. Què us sembla...?

dijous, 6 de maig de 2010

Visites de tutoria a la biblioteca

Durant aquesta setmana i la següent, tots els grups d'ESO del centre vénen a la biblioteca a fer l'hora de tutoria, en el marc del programa de formació d'usuaris que aquest darrer trimestre hem posat en marxa.

Allà els alumnes rebeu els carnets d'usuari en forma de punt de llibre, i us explicam el funcionament d'aquest bloc virtual i la forma de participar-hi, així com el funcionament del nou servei de préstec i totes les possibilitats que us ofereixen els materials de la biblioteca i també Internet per llegir, gaudir i aprendre.

Recordau que podeu enviar-nos els vostres escrits o creacions artístiques (vídeos, muntatges, cançons, poemes, relats...) i els publicarem al bloc!

Aquí teniu algunes fotos de la visita de 4t B...

dilluns, 3 de maig de 2010

Campanya educativa de consum responsable

L'organització ecologista Greenpeace ha posat en marxa la campanya educativa de consum responsable "Actúa con tu consumo".

Mitjançant aquest recurs educatiu en línia, podem aprendre a actuar de manera responsable com a consumidors, amb l'ajut d'un personatge virtual anomenat Eva. Ella ens convida a fer una volta per la seva ciutat i ens explica de manera entenedora i amena tot el que podem fer per viure en un entorn més sostenible i més crític.

dijous, 22 d’abril de 2010

Veles e vents... Feliç Diada de Sant Jordi

dilluns, 19 d’abril de 2010

Concurs literari de relats breus Sant Jordi 2010

Arriba Sant Jordi...! I, com ja és tradició al nostre centre, torna a convocar-se sota l'impuls de la comissió de normalització lingüística el Concurs literari de relats breus en català. Al cartell podeu consultar les bases, que també teniu disponibles al suro informatiu de la biblioteca.

Els relats guanyadors es publicaran a la revista de l'institut i a aquest mateix bloc...us animau a participar-hi?

dimecres, 14 d’abril de 2010

Un equip de 10...


Aquí els teniu...
Són els alumnes de quart de Diversificació, la nostra preuada "brigada" que s'ha encarregat, amb la col·laboració de la "brigada" de tercer en algunes tasques -com canviar les bombetes fuses o millorar l'aïllament de les finestres-, de posar a punt amb intensa dedicació i fort compromís l'espai de la nova biblioteca.

Així, instal·lar-hi les noves cortines o penjar-hi la pissarra digital, com també muntar-ne i adaptar-ne a l'espai el nou mobiliari o pintar-ne i decorar-ne les parets, han estat algunes de les activitats que han dut a terme per solucionar les necessitats de la nostra biblioteca, i que han suposat per a aquests alumnes tota una feina prèvia de disseny, preparació de materials i planificació (sabíeu, per exemple, que han dissenyat amb fusta reciclada dos suports especials per ajustar el moble dels còmics al racó que ocupa...?). Enhorabona i gràcies!

dimarts, 30 de març de 2010

Els savis fan surf sobre les ones...

El passat 26 de març tota l'activitat de l'IES Damià Huguet de Campos va girar durant les dues darreres hores del dia al voltant de la nova biblioteca escolar, que reobrí les seves portes amb l'organització d'un seguit d'activitats a tot el centre, sota l'impuls de la comissió de biblioteca i amb la col·laboració del claustre i la participació de tot l'alumnat.
Les aules i la biblioteca de l'institut es convertiren, per unes hores màgiques, en escenaris simultanis de tretze tallers lúdics i lectors relacionats amb el món de la literatura, que es repetiren durant dos torns consecutius a fi que tot l'alumnat de secundària, prèviament inscrit segons les seves preferències, hi participàs activament i s'hi implicàs.

Els cursos de batxillerat visualitzaren i comentaren durant aquesta jornada la pel·lícula Ágora, com a homenatge i aproximació a la biblioteca més famosa de l'Antiguitat i, per tant, a l'esperit de coneixement que des de la biblioteca volem impulsar al centre.

El personatge de Sherlock Holmes recorregué els diversos tallers, pipa i lupa en mà, i va animar-los llegint el poema inaugural "Silenci" que presideix la nova biblioteca i que generosament ens ha dedicat la professora i poetessa catalana Carolina Ibac, un dels versos del qual fa honor al títol d'aquest article.

Els tallers foren múltiples i participatius. Mentre a l'espai de la biblioteca els alumnes de la companyia Contecontat, del grup de teatre de 3r d'ESO, dramatitzaven un poema de Pere Quart i presentàvem aquest nou bloc virtual, a les aules es dugueren a terme els següents tallers: Contacontes i relats, Cartells de biblioteca, Contacontes de la rondalla La flor romanial; dos Recitals poètics, amb acompanyament musical i sense; Música i literatura; Cançons en català; Literatura, cinema i vampirs; Gimcana literària amb ordinadors; Poemes de revista; Teatre de titelles i Taller de decoració de les maletes viatgeres de la biblioteca.

L'experiència ha estat enriquidora, interessant i participativa, de manera que esperam repetir-la cada any i acostar així els nostres alumnes al món de la lectura i la creació mitjançant un recurs educatiu tan valuós i il·lusionant com és per a nosaltres la biblioteca del centre: espai acollidor i de convivència, motor de l'aprenentatge i de l'educació, porta oberta a la lectura i al món global de la informació electrònica... però sobretot, sobretot, tarja de convit a l'experiència irrenunciable de la més desconeguda passió amb majúscules, la intel·lectual.

Aquí podeu veure unes fotos de la jornada d'inauguració: gaudiu-ne!



Vídeo de la visita de Sherlock Holmes a la Biblioteca:



Vídeo de l'actuació del grup de teatre de 3r d'ESO a la Biblioteca:

dijous, 18 de març de 2010

Taller de música

Si voleu gaudir de la fantàstica feina que els alumnes de 4t C han fet al Taller de Música, no us perdeu el següent vídeoclip!