Enllaçats pel català

divendres, 28 de maig de 2010

Jaume Vidal García, de 2n C, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (1r cicle)

L'aigua

Això era i no era la ciutat de Nàpols, una bellíssima ciutat en què les persones que hi habitaven sempre estaven contentes, en poques paraules: una ciutat digna d’admirar. Doncs en aquella ciutat la gent tudava molta d’aigua: deixaven l’aixeta oberta durant hores, es dutxaven durant més de tres hores…

Fins que un dia, de sobte, tot es posà fosc, llampegava; tota la gent no s’ho esperava i desaparegué tota l’aigua que hi havia en aquella ciutat. La gent es deshidratava, no podia beure, no podia dutxar-se…

Pasaren els dies i els mesos fins que dos amics de catorze anys: en Vespucci i en Bramante, digueren que havien de fer alguna cosa, si no feien res, es moririen en l’acte.

Així que un dia aquests dos amics van dir que si volien recuperar l’aigua haurien d’anar al puig de l’Himalaia i demanar perdó pel que havien fet.

I així ho feren; al cap d’uns dies anaren i l’escalaren durant tres mesos. A la ciutat les coses no anaven gaire bé, ja que havien mort tres mil persones deshidratades. Els dos amics pujaren i demanaren perdó a Déu i a partir d’aquell moment tornà l’aigua en aquella ciutat i no la malbarataren mai més.

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt aquest relat perque combina de ficció i realitat. Perque l'aigua és molt important i sense ella no podem viure.
    Molt bé Vidal

    ResponElimina