Enllaçats pel català

divendres, 28 de maig de 2010

Maria Nicolau Lladó, de 4t A, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (2n cicle)

AIGUA

Ja fa temps que vaig deixar enrere la branca de corrent que anava cap a Austràlia, el darrer gir a l'esquerre ja no recordo quan va ser, i ara em dirigeixo cap a l' Índia.

Ha estat un viatge llarg, sobretot si pens que la meva darrera aturada va ser el Cap de Bona Esperança, però em sentia atreta per les aigües de l'Índia; ja que visc a l'aigua, visc d'aigua i som d'aigua, bé, un 90%. Heu estat mai en un llit d'aigua? Doncs és una sensació superior, i és que a més m' encanta pensar en l' aigua, em relaxa.

Crec que m'hi estic acostant, ja que les barques dels pescadors són més freqüents. Tenc la increïble sort que amb mi no es fixen gaire, no els interesso, a pesar de la meva bonica forma de campana i els meus llargs tentacles; som una llàgrima de mar, o més popularment, una medusa.

M'agrada la meva vida de rodamón, encara que a l'estiu, sovint m'encallo a les platges i semblo un munt de gelatina. La meva aigua és molt apreciada per les tortugues llaüt, aquest animalot es menja uns 50 exemplars com jo cada dia, és a dir, 200 litres d'aigua i només 9

kilos de proteïnes! I aquest fet és un dels motius del meu viatge: he sentit a dir que a l' Índia

hi ha un riu, el Ganges, on hi ha moltes bosses de plàstic! Les bosses de plàstic són les meves millors amigues, ja que sovint les tortugues em confonen amb elles, i la meva intenció és viure molts anys!

A la fi he arribat a l' Índia, la profunditat ha disminuït. I vaig terra endins, cap a l'entrada que em sembla més gran i plena de bosses.

Ja fa un dia que estic nedant per aquest lloc i he de dir, que no m'agrada, aquesta aigua necessita sal, a més, ja fa unes quantes hores que no em trobo bé. He vist algunes bosses de plàstic, però també excrements, esquelets d'animls i cendres.Però hi ha una cosa que odio profundament : no em sento transparent, sinó marró! Em costa filtrar el líquid, hi ha massa brutor.Com pot ser que aquí visquin peixos? Ahhh! Un senyor s'ha submergit al meu costat i llavors ha sortit..., no sé què ha dit d'expirar pecats.

No puc més, estic defallint, em costa filtrar, això és asquerós! Com pot ser hagi gent vivint per aquí? I ningú fa res? M'assenyalen un nens, no sé si ho aconseguiré, perdo el nord, ja no coordin...n no hi veig..., si això és aigua, és mortal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada