El passat divendres 18 de novembre reprenguérem a la biblioteca del centre el programa d'animació a la lectura Encontres amb escriptors, iniciat el curs passat, amb la visita del primer convidat per a aquest curs, el poeta manacorí Josep Lluís Aguiló.
L'autor fou entrevistat per un grup de la classe de 4t A, després que durant les darreres setmanes preparassin a l'assignatura de català amb la seva professora, na Maria del Mar Barceló, l'encontre així com les preguntes relatives a l'experiència lectora del convidat.
Si voleu sentir tota l'entrevista podeu accedir als següents vídeos. Igualment podreu llegir-ne la ressenya al proper número de la revista Pàgines Uep! del centre.
Agraïm la col·laboració del professor Xisco Llompart i els seus alumnes de 3r d'ESO, que varen col·laborar amb l'activitat gravant tota l'entrevista. Donam les gràcies, així mateix, a en Pep Lluís per compartir amb nosaltres una estona ben agradable, amb lectura poètica inclosa, i fer-nos partíceps de la seva experiència com a creador i com a lector.
dilluns, 28 de novembre del 2011
divendres, 28 d’octubre del 2011
divendres, 7 d’octubre del 2011
dimecres, 10 d’agost del 2011
Bartomeu Fiol, in memoriam
Aquesta setmana ha mort Bartomeu Fiol, una de les millors veus poètiques de la literatura catalana a l'illa.
L'ALIENISTA
Trabuqueu bé el canterano,
buideu tots els calaixos.
No tingueu por.
Amb paper de vidre
netegeu el verdet dels ossos.
No tingueu por.
Feis un manat dels limfàtics
i escureu el budellam.
No tingueu por.
Despulleu-vos de l'esquena.
Socarreu la pellerofa.
No tingueu por.
A les venes incolores
injecteu blanca noïna.
No tingueu por.
Per fer-vos una guitarra
empreu els feixos neuràlgics.
No tingueu por.
Fumigueu bé la memòria
i esteneu-la al sol i al vent.
No tingueu por.
Oregeu tots els gecs vells
i gireu-ne les butxaques.
No tingueu por.
Ventileu cambrons i cambres.
Obriu portes i finestres.
No tingueu por.
No tingueu por més que a la por.
No tingueu por ni a la por.
Sobretot, no tingueu por.
Bartomeu Fiol
Contribució de bàrbars (1980)
L'ALIENISTA
Trabuqueu bé el canterano,
buideu tots els calaixos.
No tingueu por.
Amb paper de vidre
netegeu el verdet dels ossos.
No tingueu por.
Feis un manat dels limfàtics
i escureu el budellam.
No tingueu por.
Despulleu-vos de l'esquena.
Socarreu la pellerofa.
No tingueu por.
A les venes incolores
injecteu blanca noïna.
No tingueu por.
Per fer-vos una guitarra
empreu els feixos neuràlgics.
No tingueu por.
Fumigueu bé la memòria
i esteneu-la al sol i al vent.
No tingueu por.
Oregeu tots els gecs vells
i gireu-ne les butxaques.
No tingueu por.
Ventileu cambrons i cambres.
Obriu portes i finestres.
No tingueu por.
No tingueu por més que a la por.
No tingueu por ni a la por.
Sobretot, no tingueu por.
Bartomeu Fiol
Contribució de bàrbars (1980)
dimecres, 29 de juny del 2011
Tertúlia literària amb Àlex Volney
Aquest darrer mes hem rebut la visita de l'escriptor Àlex Volney a la biblioteca per comentar amb els alumnes de 4t A la lectura realitzada a l'assignatura d'Educació Eticocívica del llibre Des de la Frontera.
L'activitat es dugué a terme en un ambient de tertúlia literària en el qual els alumnes plantejaren a l'autor preguntes de caire biogràfic i relacionades amb la seva darrera obra, així com d'altres relacionades amb el món del llibre i de la lectura ja que el nostre convidat és llibreter.
Aquest llibre és un dietari on es recullen les vivències de l'autor durant el temps que, a la primeria dels anys noranta, va realitzar el servei militar obligatori a l'Armada Espanyola. Dotat d'un registre carregat de passió i forta càrrega crítica, el dietari va permetre als lectors conèixer aquest gènere literari i, alhora, el que per a moltes generacions de joves va suposar fer la mili. El debat fou ben interessant!
dimecres, 15 de juny del 2011
A cada pam del solc sembrar-hi un llapis
Dins del marc de la Ruta Literària Damià Huguet que hem iniciat durant aquest curs al centre, una de les activitats més significatives era decorar una paret del pati amb un mural en homenatge al poeta que dóna nom a l'institut, en Damià Huguet: així que aquí podeu observar-ne el procés i el resultat, gràcies a la bona feina dels alumnes de 3r de Diversificació i de Plàstica de 4t B i C (enhorabona especialment a na Nicola Bukowska, artífex principal del disseny!) i els seus professors, en Joan Carles i n'Elisenda. Segur que, si en Damià Huguet ho pogués veure, n'estaria tan orgullós com tots nosaltres!
dimarts, 14 de juny del 2011
Conversam amb en Pere Antoni Pons
El passat divendres 20 de maig realitzàrem al centre una nova sessió del programa d'animació a la lectura Encontres amb escriptors, amb la visita del nostre darrer convidat per a aquest curs, l'escriptor i periodista Pere Antoni Pons.
L'autor fou entrevistat per un grup de la classe de 4t C a la biblioteca, després que durant les darreres setmanes preparassin a l'assignatura de català amb la seva professora, na Maria del Mar Barceló, l'encontre així com les preguntes relatives a l'experiència lectora (i també periodística) del convidat.
Si voleu sentir tota l'entrevista podeu accedir als següents vídeos. Igualment podreu llegir-ne la ressenya al proper número de la revista Pàgines Uep! del centre.
Agraïm la col·laboració de l'alumne Melcior Vadell, de 1r de Batxillerat, col·laborador habitual en les gravacions de les activitats de la biblioteca, i també la de tots els professors assistents així com, molt especialment, la d'en Pere Antoni per compartir amb nosaltres un matí diferent i fer-nos partíceps de la seva experiència lectora.
L'autor fou entrevistat per un grup de la classe de 4t C a la biblioteca, després que durant les darreres setmanes preparassin a l'assignatura de català amb la seva professora, na Maria del Mar Barceló, l'encontre així com les preguntes relatives a l'experiència lectora (i també periodística) del convidat.
Si voleu sentir tota l'entrevista podeu accedir als següents vídeos. Igualment podreu llegir-ne la ressenya al proper número de la revista Pàgines Uep! del centre.
Agraïm la col·laboració de l'alumne Melcior Vadell, de 1r de Batxillerat, col·laborador habitual en les gravacions de les activitats de la biblioteca, i també la de tots els professors assistents així com, molt especialment, la d'en Pere Antoni per compartir amb nosaltres un matí diferent i fer-nos partíceps de la seva experiència lectora.
dilluns, 13 de juny del 2011
Relat de Sant Jordi, de Laura Rosselló
Com les fulles de tardor. Dèbils, descolorides, caigudes. En una carrera, ballant amb el vent, es descobreixen rient, una rere l'altra.
El lloc d'avui rarament serà el mateix demà.
Més enllà, una bufada fresca de vent les agafa, les empeny, les tira.
Esquivant obstacles al seu pas, eviten caure, ferides, una altra vegada damunt el terra mullat per l'aigua de la pluja, davall d'un cel després de la tempesta, que roman silenciós des d'ahir a la nit.
Algunes d'elles tracten d'evitar el soroll que es produeix quan són trepitjades per unes altres, veient-se obligades a perdre una part de la seva forma, desprenent-se involuntàriament, del senzill equilibri que les unia, de l'única força que les mantendria juntes si haguessin triat un altre camí, potser més adequat.
Com nosaltes, quan ens debilitem contra obstacles que s' obstinen a tenir-nos prop des que ens aixequem al matí fins que ens adormim, cada nit.
N'hi ha que bufen i es congelen a l'instant, contràriament d'aquells que es queden congelats sense esperança d'afrontar-ho.
En carrera, sobre el vent, nosaltres també volem, caiem, i ens aixequem.
Ens passen per sobre, i xoquem. I tornem a reviure, quan arriba la primavera, i la llum del sol ens fa dur les coses d'una altra manera; i veure-les més clares.
El que és més difícil pensar és que, si no tenim la capacitat suficient per retornar i s'acaba, no per a tots té un mateix final.
"Inesperadament, sentia la necessitat de tornar enrere.
Com si es tractés d'una enyoraça profunda, que es reflectia en la meva veu trista quan parlava d'alguna cosa.
Em mirava al mirall, on només hi veia una persona amb infinites arrugues que marcaven les tendres faccions que havia heretat de la meva mare, i que la gent acostumava a elogiar quan era petita. Amb l'ajuda involuntària del pas del temps em feia major, i m'allunyava amb por de la meva joventut, i del passat. Rebuscava, sovint, una excusa per endinsar-me en el passat, o per desfer-me'l de la meva ment.
No hi va haver més paraules que aquelles que em digué amb els ulls. I aquella va ser l'última vegada que la vaig veure.
Recordo que la llum del sol no brillava aquell matí per fer les coses més clares, i que el món
pesava mil vegades més que la meva paciència, i es preparava per caure'm a sobre quan vaig descobrir que era fins i tot més fort que el meu cor.
Veure les coses tan poc senzilles em fa dèbil, o potser més forta.
Algú em va obligar a separar-me de la meva vida, sabent que me la prenies d'una manera injusta, però irevocable. Potser tampoc va tenir la culpa.
Una malaltia, corrent a galop, es menjava el meu temps, i les meves possibiliats. Em trencava la respiració i em llevava la veu, que amb forces intentava recuperar.
M'agafava la mà, com si em demanés ajuda, o simplement tranquil·litat.
Estava ansiosa perquè em calmàs, amb la sensibilitat, o perquè no em posés nerviosa.
I em vaig obligar a no ser feliç.
Vaig adonar-me que jo era fràgil, dèbil, caiguda, i que el vermell de les meves galtes havia desaparegut al mateix temps que la meva respiració i els meus batecs mancaven; i em trobava descolorida.
Ara, veig corrent el temps damunt les agulles d'un rellotge, i em mir un altre pic al mirall.
No podria explicar mai la sensació de soledat que no vaig tenir mai, perquè vaig tenir la sort de tenir algú al meu costat que m'ajudés a fer-la fora.
He descobert que no només té fred l'hivern, que l'olor de les flors es percep també sobre l'asfalt, que viatjar en el temps és possible sense moure's, que estimar des d'enfora no perd la màgia d'estimar, que el sol no només brilla a l'estiu, però que les fulles també perden el seu color i la seva forma quan no és la tardor.
I ara el cel sembla més blau. I la meva veu més clara.
El lloc d'avui rarament serà el mateix demà.
Més enllà, una bufada fresca de vent les agafa, les empeny, les tira.
Esquivant obstacles al seu pas, eviten caure, ferides, una altra vegada damunt el terra mullat per l'aigua de la pluja, davall d'un cel després de la tempesta, que roman silenciós des d'ahir a la nit.
Algunes d'elles tracten d'evitar el soroll que es produeix quan són trepitjades per unes altres, veient-se obligades a perdre una part de la seva forma, desprenent-se involuntàriament, del senzill equilibri que les unia, de l'única força que les mantendria juntes si haguessin triat un altre camí, potser més adequat.
Com nosaltes, quan ens debilitem contra obstacles que s' obstinen a tenir-nos prop des que ens aixequem al matí fins que ens adormim, cada nit.
N'hi ha que bufen i es congelen a l'instant, contràriament d'aquells que es queden congelats sense esperança d'afrontar-ho.
En carrera, sobre el vent, nosaltres també volem, caiem, i ens aixequem.
Ens passen per sobre, i xoquem. I tornem a reviure, quan arriba la primavera, i la llum del sol ens fa dur les coses d'una altra manera; i veure-les més clares.
El que és més difícil pensar és que, si no tenim la capacitat suficient per retornar i s'acaba, no per a tots té un mateix final.
"Inesperadament, sentia la necessitat de tornar enrere.
Com si es tractés d'una enyoraça profunda, que es reflectia en la meva veu trista quan parlava d'alguna cosa.
Em mirava al mirall, on només hi veia una persona amb infinites arrugues que marcaven les tendres faccions que havia heretat de la meva mare, i que la gent acostumava a elogiar quan era petita. Amb l'ajuda involuntària del pas del temps em feia major, i m'allunyava amb por de la meva joventut, i del passat. Rebuscava, sovint, una excusa per endinsar-me en el passat, o per desfer-me'l de la meva ment.
No hi va haver més paraules que aquelles que em digué amb els ulls. I aquella va ser l'última vegada que la vaig veure.
Recordo que la llum del sol no brillava aquell matí per fer les coses més clares, i que el món
pesava mil vegades més que la meva paciència, i es preparava per caure'm a sobre quan vaig descobrir que era fins i tot més fort que el meu cor.
Veure les coses tan poc senzilles em fa dèbil, o potser més forta.
Algú em va obligar a separar-me de la meva vida, sabent que me la prenies d'una manera injusta, però irevocable. Potser tampoc va tenir la culpa.
Una malaltia, corrent a galop, es menjava el meu temps, i les meves possibiliats. Em trencava la respiració i em llevava la veu, que amb forces intentava recuperar.
M'agafava la mà, com si em demanés ajuda, o simplement tranquil·litat.
Estava ansiosa perquè em calmàs, amb la sensibilitat, o perquè no em posés nerviosa.
I em vaig obligar a no ser feliç.
Vaig adonar-me que jo era fràgil, dèbil, caiguda, i que el vermell de les meves galtes havia desaparegut al mateix temps que la meva respiració i els meus batecs mancaven; i em trobava descolorida.
Ara, veig corrent el temps damunt les agulles d'un rellotge, i em mir un altre pic al mirall.
No podria explicar mai la sensació de soledat que no vaig tenir mai, perquè vaig tenir la sort de tenir algú al meu costat que m'ajudés a fer-la fora.
He descobert que no només té fred l'hivern, que l'olor de les flors es percep també sobre l'asfalt, que viatjar en el temps és possible sense moure's, que estimar des d'enfora no perd la màgia d'estimar, que el sol no només brilla a l'estiu, però que les fulles també perden el seu color i la seva forma quan no és la tardor.
I ara el cel sembla més blau. I la meva veu més clara.
Laura Rosselló
dimecres, 25 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
Presentam...les maletes viatgeres
Ja tenim disponibles les maletes viatgeres de la biblioteca, elaborades i decorades pels alumnes a distintes assignatures (tecnologia, artesania, plàstica...) entre el curs passat i aquest.
Les maletes viatgeres contenen material en préstec amb diversos nivells de lectura que la biblioteca posa a disposició de l'alumnat perquè se'l pugui endur a casa durant un parell de setmanes i compartir amb els membres de la seva família: llibres, còmics, pel·lícules, CD's...
L'objectiu de les maletes és sortir de la biblioteca per a transportar a les llars les novetats d'interès que anam adquirint, però també a les aules. Per això, dues d'aquestes maletes estan preparades per utilitzar-se exclusivament a les aules durant les hores de guàrdia o, també, durant les hores lectives que el professorat de les distintes assignatures reservi, prèvia selecció del contingut a la biblioteca.
Excepte la maleta dedicada a recopilar i difondre l'obra del poeta que dóna nom al nostre institut (Damià Huguet), la resta tenen nom femení, real o imaginari... Te les emportes a casa...?
Les maletes viatgeres contenen material en préstec amb diversos nivells de lectura que la biblioteca posa a disposició de l'alumnat perquè se'l pugui endur a casa durant un parell de setmanes i compartir amb els membres de la seva família: llibres, còmics, pel·lícules, CD's...
L'objectiu de les maletes és sortir de la biblioteca per a transportar a les llars les novetats d'interès que anam adquirint, però també a les aules. Per això, dues d'aquestes maletes estan preparades per utilitzar-se exclusivament a les aules durant les hores de guàrdia o, també, durant les hores lectives que el professorat de les distintes assignatures reservi, prèvia selecció del contingut a la biblioteca.
Excepte la maleta dedicada a recopilar i difondre l'obra del poeta que dóna nom al nostre institut (Damià Huguet), la resta tenen nom femení, real o imaginari... Te les emportes a casa...?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
