El departament de Filosofia i Ciutadania del nostre institut va iniciar el curs passat un projecte d'investigació amb l'alumnat sobre les fonts orals i la memòria històrica a les zones de Campos i de Ses Salines, treball impulsat pels professors de filosofia, Montserrat Alcaraz, i d'història, Llorenç Carrió.
Podeu consultar els treballs realitzats dins del marc d'aquest projecte mitjançant el bloc que trobareu, enllaçat també de forma permanent, a la secció de Recursos electrònics educatius de la biblioteca: Història oral: Campos i Ses Salines. Enhorabona als participants!
Ahir, dimecres 19, ens visità al centre el poeta Pau Vadell Vallbona, qui fou entrevistat pel grup d'alumnes de 1r E a la biblioteca dins del marc del programa d'animació lectora "Encontres amb escriptors".
Prèviament el grup havia treballat a classe, amb la seva professora de català i tutora, na Margalida Mayol, una entrevista al convidat que inclogué una presentació, la lectura d'un poema i, fins i tot, alguna creació literària pròpia en homenatge al convidat.
Agraïm la col·laboració de la professora Lourdes Clar en la gravació de l'activitat i la generositat i simpatia d'en Pau per fer-nos passar una estona tan divertida, profitosa i agradable...!
Ricard Jiménez i Pere Salvador, provinents del món educatiu, donen bons consells al programa Singulars als pares amb fills adolescents. Com ser coherents, mantenint límits i normes...? Com educar en l'esforç i el compromís, potenciant i no trencant els vincles afectius...? Una entrevista interessant.
Us heu fixat mai que quan us connectau a Internet des de l'aula hi entrem seleccionant la paraula UBUNTU? Sabeu el que significa? La professora Assumpta Gual ens ha enviat a la biblioteca aquest bell relat que ho explica...
"Un antropòleg va proposar un joc als nens d’uns tribu africana: va posar un cistell ple de fruites a prop d’un arbre i els va dir que qui arribés el primer guanyaria totes les fruites.
En donar el senyal perquè comencessin a córrer, tots els nens s’agafaren les mans per córrer junts i després s’assegueren en cercle per gaudir del premi. Quan els demanà per què ho havien fet així, si un tot sol podia haver guanyat totes les fruites, li respongueren: “UBUNTU, com pot ser que un de nosaltres estigui feliç si tots els altres estan tristos?”
UBUNTU, en la cultura Xhosa significa: "Jo sóc perquè nosaltres som."
Aquest dimarts 19 de juny duguérem a terme a la biblioteca del centre la darrera visita programada per a enguany dins del programa d'animació a la lectura Encontres amb escriptors. En aquesta ocasió, els alumnes de 1r D entrevistaren el convidat, l'escriptor i professor de música Pep Toni Brotons, qui ens delectà amb una agradable conversa al voltant de la lectura amb contacontes inclòs.
Com és habitual, l'alumnat preparà a classe durant les darreres setmanes les preguntes de l'entrevista amb l'ajut de la seva tutora, na Bàrbara Rigo. Si voleu escoltar-la sencera podeu accedir als següents vídeos.
Donam les gràcies a en Pep Toni per compartir amb nosaltres una estona ben agradable i fer-nos partíceps de les seves inquietuds creatives...!
Ahir, professorat i alumnat es tancà al centre com a protesta per les retallades a l'educació pública i a favor del català.
Manifest de l’Assemblea de professors de l’IES Damià Huguet
Aquest manifest el signam els professors de l’ Institut Damià Huguet per tal de donar a conèixer la situació actual i la que vendrà al proper curs en el nostre centre. No pretenem fer un plany, sabem que som sols un altre col•lectiu més afectat per l’actual situació socioeconòmica. Allò que pretenem avui és fer un clam de defensa en favor de l’educació pública i de qualitat que amb les mesures del Govern es troba en autèntic perill.
A més, a dia d’avui, consideram que no només és l’Educació que es troba greument ferida, el que en realitat està en joc és tot l’Estat de benestar que havíem aconseguit entre tots, després d’anys d’esforç.
D’aquesta manera, ja no podem parlar d’una crisi passatgera que es resoldrà, sinó de tot un canvi de sistema en el que l’Educació passa a ser considerada com a una despesa incòmoda i no com a una autèntica inversió de futur.
En aquest escenari, els professors ens sentim calumniats pels governants, titllats de privilegiats i volem dir que no ho som. No disposam d’avantatges, sinó que som treballadores i treballadors que intentam fer la nostra feina el millor i més honestament possible. En realitat, avui, aquí, ens mostram com un col•lectiu ampli i heterogeni a qui tan sols uneix la voluntat de treballar per una educació pública i de qualitat.
Per tots aquests motius volem fer conèixer a la resta de la comunitat educativa i a la societat en general, quines seran les accions que vol emprendre o ja ha emprès aquest govern i què ens suposaran:
- Pèrdua d’entre 600 i 1.000 professors que quedaran sense feina, professionals que ara en tenen. A més, es tanquen les portes de la docència a educadors preparats que no podran dedicar-se mai a l’ensenyament públic com tampoc als estudiants que es troben a les facultats preparant-se. Així, a tall d’exemple, en el nostre Centre passarem de 62 professors amb 490 alumnes a 54 amb 503 alumnes.
- Augment de tasques i responsabilitats per al professorat sense tenir en compte si és possible o no.
- Increment de les ràtios d’alumnes per classe, més alumnes per mateix espai.
- Retall de beques per als alumnes.
- Pujada de les taxes universitàries.
- Reducció econòmica als pressuposts dels centres, amb una reducció d’un 30% de l’assignació econòmica en el 2013.
- Disminució dels salaris del professorat.
- Eliminació fàctica de l’atenció a la diversitat a partir també de la supressió de plans i programes com per exemple el programa PROA que ja s’ha duit a terme i que donava suport a alumnes fora de l’horari lectiu.
- Utilització de postures partidistes i demagògiques en relació amb l’ús de la llengua catalana.
Encara més, volem afegir que la manca de diàleg per part de la Conselleria d’Educació ens dol profundament i suposa el trencament del consens que havia costat molt de guanyar. Així, doncs, totes aquestes actuacions suposaran un gran desconcert en l’inici del proper curs pel fet de no conèixer encara les optatives que tendran els alumnes, les assignatures que hauran de fer els professors i en definitiva no saber tan sols quines circumstàncies ens esperen.
Cal dir també que totes aquestes mesures afecten l’ànim i la il•lusió dels que hi treballam dia a dia, i tot plegat acabarà afectant també les famílies i aes alumnes, que en darrer terme són els més perjudicats. Finalment, volem fer extensiva una pregunta: Quina classe de poble seríem si no som capaços de fer un esforç per tal de tenir la millor educació possible per als nostres infants?"
Compartim el pregó del popular actor Joan Miquel Artigues a la darrera Fira del llibre en català, en defensa de la cultura i de la llengua pròpia de les Illes Balears...
Això era i no era una TERRA que formava part d'un Estat on la llengua oficial era el castellà. En aquesta TERRA el castellà hi era cooficial junt amb una altra llengua, igual que succeïa en altres territoris de l'Estat. La TERRA eren les Illes Balears i la llengua esmentada, el català.
Un bon dia varen aconseguir el poder unes persones que varen decidir deixar la llengua catalana de part i la varen menysprear. Van començar a reduir els àmbits on es podia utilitzar i van anunciar que a partir de llavors el català, en l'administració pública, no seria un requisit sinó un mèrit; és a dir, no seria obligatori conèixer-lo, sinó que seria un punt a favor si el coneixien. Bona part de la població no va entendre que aquest fet perjudicava els habitants que utilitzaven i s'havien titulat en aquesta llengua. Podien trobar-se, per exemple, amb el cas que quan una padrina, ja d'edat avançada, intentava explicar què li passava, el facultatiu, a qui no s'havia requerit conèixer la llengua de la comunitat lingüística del territori, digués trobar-la molt simpàtica però hagués de recórrer als familiars perquè li traduïssin els símptomes. El següent que va intentar fer la gent que es trobava en el poder fou que la llengua d'aprenentage en l'educació fos el castellà, llengua oficial de l'Estat o que, com a mínim, els habitants (els pares) poguessin escollir en quina de les dues els infants aprendrien a llegir i escriure. Alhora es feien retallades en educació, a l'igual que en altres sectors, ja que l'Estat estava sumit en una gran i greu crisi econòmica...
Com acaba la meva narració? com podeu veure no té desenllaç, tot s'ha dit i començat però, encara que hagi utilitzat un temps verbal passat, tots sabeu que el que he narrat és més o menys el que passa actualment en la nostra TERRA. Tots nosaltres estem responent a aquests fets i mostrant la nostra opinió ja sigui en contra, TRAIENT LA LLENGUA, o a favor. Però per acabar la narració necessit saber quin serà el final de tot, així que...
Entrades
