Reproduïm íntegrament la carta d'indignació del Claustre del centre que publica avui el Diari de Balears:
A què jugam?
No
volem que aquesta sigui una carta més. Ni un plany més d’un col·lectiu més d’entre
els molts afectats per l’actual situació socioeconòmica. És una reflexió sobre una de les múltiples
cares d’una realitat global davant la qual no podem ni volem deixar de
posicionar-nos. Com a personal docent que intentam fomentar la democràcia a les
nostres aules, lamentam la manca total de diàleg i negociació que ha
caracteritzat les decisions d’aquest executiu entorn dels temes que afecten
tota la ciutadania.
S’ha
trencat un consens que s’havia assolit durant el període en el qual els estats
socials del benestar es consolidaren. Ara de cop i volta l’educació i també la sanitat i els serveis socials en
general han esdevingut una mercaderia
més.
Des
del nostre àmbit més proper hem presenciat estupefactes postures partidistes i
demagògiques en relació amb l’ús de la llengua catalana als centres escolars,
generant una crispació que no existia; hem vist com les taxes universitàries
s’han disparat –avui en dia perilla que tornem a l’època en la qual només els rics podien estudiar; hem vist com es concertaven centres
privats en detriment dels públics; hem vist com s’han suprimit els premis de
recerca convocats per la UIB i que eren un gran estímul per als estudiants de
secundària que s’hi presentaven no per la recompensa econòmica, sinó pel seu
valor simbòlic –precisament l’IES Damià Huguet en va guanyar dos en la darrera
convocatòria. I podríem continuar amb un llarg etcètera. Aquestes són les
famoses autopistes de l’educació que
el senyor Bauzá va prometre en campanya electoral? Amb aquest panorama tan desolador,
quina motivació pot tenir avui en dia un estudiant? I els professors interins
de la pública, quin futur els espera? Més gent qualificada a l’atur.
La
decisió d’escriure aquesta carta va ser
presa dies abans de les darreres mesures anunciades pel govern d’aquesta comunitat.
La situació actual no ens permet continuar-la en els termes inicials. La
gravetat del que està passant traspassa els límits del que és humanament
tolerable. Avui la referència al tancament de dos hospitals de Mallorca és
imprescindible. Com podem acceptar que una persona en estat terminal no tengui
garantits els espais i els professionals adequats i qualificats que li ajudin a
morir dignament? Davant aquests fets tan
violents ens resulta anecdòtic parlar d’augment de ràtios, de supressió de
premis d’investigació...
Des
de quina legitimitat moral - més enllà de la legal que li atorguin les urnes-
pot un govern que es va apujar el sou un 25% imposar sacrificis a la resta de
la població? La justificació esgrimida –menys personal comporta una major
càrrega de treball- és, a més, un insult a la intel·ligència.
Des
de quina concepció de la justícia social es pretén que, mentre els principals
responsables de la crisi són tractats amb guants de seda, siguin els sectors
més vulnerables -padrins, discapacitats, aturats, immigrants- i una classe
mitjana progressivament més empobrida els qui en suportin el gruix de les
conseqüències? Amb el preu que estam pagant - retallades d'uns drets i
degradació d'uns serveis públics que han costat molt d'aconseguir - ens hi
jugam la cohesió social i un futur digne.
No
podem ni volem callar. Hi ha moltes injustícies, la primera i la més flagrant
és la de dir que no hi ha alternatives.
Claustre
de professors IES Damià Huguet (Campos)
Entrades
