Enllaçats pel català

divendres, 28 de maig del 2010

Sebastià-Jaume Covas Sánchez, de 2n C, relat guanyador ex aequo de Sant Jordi 2010 (1r cicle)

Partícules d'hidrogen i oxígen
Crònica d'una partícula


Pensar que totes les partícules de la matèria existeixen espanta una mica, ja que nosaltres mateixos estam formats de partícules. N'hi ha de diferents tipus: sòlides, com les d'una taula o d'un llibre, que no estan gairebé en moviment.

Per altra banda, les partícules líquides són aquelles que es mouen una mica més que les sòlides; segons la fluïdesa de la seva matèria es mouen més o menys.

Finalment, les partícules de gas. Aquestes es mouen per tot arreu i no paren mai de bellugar-se. El cas és que a tots els voltants, a dreta i esquerra, amunt i avall, nosaltres mateixos, la tinta que escamp al paper... són partícules.

Un dia vaig somiar que jo formava part d'una partícula d'aigua, o sigui que tenia dues parts d'hidrogen i una d'oxigen. Era un vertader malson, més que res perquè no parava mai de bellugar-me per poder moure el líquid i adoptar la forma del recipient. Totes les meves companyes deien juntes:
-Dreta i avaaaall!!-i totes elles pegaven un cop fort a l'altre costat. Tot pel simple fet d'adoptar la forma del recipient que ens obtenia que estava farcit de partícules vagues que no volien fer res per ajudar-nos.

Ho vaig passar d'allò més malament com a partícula de l'aigua i era molt estressant. No aturava mai, ostres! Quan semblava que tenia un poc de repòs, qualcú rodava l'aixeta i em posaven dins una olla directament al foc i a vegades havia d'aguantar temperatures de més de 100 ºC que molestava tant a mi com a les meves germanes, i provocava un estat febril mal d'aguantar; o em posaven dins la gelera fins a la congelació.

Finalment, després de deu dies feixucs d'adoptar recipients diferents i de xocar-me sense voler amb les grans partícules atletes de gas, vaig sentir totes les meves companyes que deien:
-Sentiu aquesta olor tan pudenta? Alerta! Alertaaa!!...
I quan, finalment, anàvem a caure dins una depuradora pudenta, aleshores... em vaig despertar!

Esper no somiar mai que som una partícula de gas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada