Enllaçats pel català

dilluns, 27 de maig de 2013

Alba Moreno Obrador, La solidaritat, Sant Jordi 2013

Desitjos complits acompanyats de felicitat
L’Elisa és una nina molt amable i li encanta ajudar la gent, un dia va llegir un catàleg que tractava sobre els nois que han estat maltractats o simplement els seus pares no tenen cura d’ells o no en poden tenir. La majoria d’ells es troben a un internat on mestres, cuidadores i alguns metges... se’n fan càrrec d’ells, però per molt que es desfacin per ells és difícil que els hi transmetin l’amor i calidesa d’una llar familiar.

S’acostava l’aniversari de l’Elisa, quedaven tan sols unes hores, en el moment de bufar el pastís els seus pares li recordaren que demanés un desig, ella contestà que l’únic que desitjava en aquells moments era poder ajudar a un d’aquells nins adoptant-lo dins la seva família. Els seus pares al principi es mostraren indecisos ja que aquest procés és molt llarg i costa molts diners,a més, un fill més a la família suposaria un gran canvi. A l’Àlex, el germà de l’Elisa, no li semblava mala idea tenir un altre germanet ja que no li agradava ser el més petit de la família però veien difícil l’idea de convèncer als pares, però és clar, un desig és un desig.

Passaven els mesos i no hi havia manera de fer-los canviar d’idea, ja era juny, havien passat dos anys des del seu desè aniversari,i n’Elisa no havia oblidat el seu desig, els seus pares havien d’anar a Amèrica a passar dues setmanes de vacances i ells quedaven amb els padrins.

Quan tornaren els seus pares ho havien perdut tot, les maletes, la càmera, els mòbils etc. Això si que va fer pensar als nins que els seus pares no voldrien gastar amb una adopció. Cada dia en aixecar-se el primer que els demanava era si ja tenien resposta al seu desig i li deien que no.. Passaven els dies i ja tan sols quedaven 40 dies per complir tretze anys, però abans els seus pares anaven de viatge a Àsia per assumptes de feina, haurien de passar allà aproximadament un mes. Un dia va sonar el telèfon i eren ells, els digueren que arribarien el dia de l’aniversari de l’Elisa,i els demanarensi podrien anar a esperar-los a l’aeroport, la seva resposta fou un si, però un si sec, un si d’aquests que l’Elisa sol dir quan alguna cosa li fot molt, en aquells moments si que li fotia, li fotia que haguessin passat tres anys des del seu desig i no s’hagués complit.

L’Elisa ja tenia tretze anys i es dirigien cap a l’aeroport, esperaven a la sortida quan de sobte varen veure la seva mare, el seu pare i una silueta en braços d’ells, era una noia petita, rossa i d’ulls marrons, aparegueren del darrera d’una paret blanca, l’Elisa va fotografiar aquell moment per tenir-lo guardat durant tota la seva vida. Conta que va ser el millor aniversari de la seva vida.

Ara ja té trenta-nou anys, l’Àlex trenta-set, i la Paula vint-i-vuit, ja han passat vint-i-sis anys des de que la Paula va conèixer les platges i l’aire mediterrani, l’Elisa ara gaudeix de contar aquell moment als seus nebots, fills d’origen rus i fillols. Diu que en farà un conte i de títol li posarà: desitjoscomplits acompanyats de felicitat.

Alba Moreno Obrador, 2nD

Cap comentari:

Publica un comentari