Enllaçats pel català

dijous, 27 de juny de 2013

Manifest del Claustre contra el decret TIL

DECRET TIL: UNA PROMOCIÓ EXCEL·LENT DEL FRACÀS ESCOLAR

Aquest final de curs el famós TIL (decret de tractament integrat de llengües) ha suscitat una àmplia polèmica social i mediàtica i ha provocat un fort rebuig entre tots els sectors de la comunitat educativa per distintes raons de pes: és una norma imposada, al marge de tot consens amb els agents implicats (famílies i centres educatius, sobretot), no satisfà cap criteri pedagògic, suposa un atac ideològic a la normalització del català desactivant-lo com a llengua vehicular de l'ensenyament i, en fi, obeeix a interessos purament ideològics d'una minoria que atempten contra el dret de l'alumnat a rebre una educació de qualitat.

La comunitat educativa de les Illes i els seus representants, menystinguts per l'Administració i tractats com a convidats de pedra en el que ja és la destrucció política més salvatge dels fonaments de l'escola pública, es revolten en aquest convuls context entre la indignació i el desconcert i reaccionen de forma distinta, no sempre unitària o congruent -tal és la dimensió de l'atac...!- a la barbàrie educativa auspiciada pel Govern. El TIL n'és un dels més recents exemples, i no el darrer, malauradament.El decret és així mateix una mostra clara de com es promou públicament el fracàs escolar.

Quina ha estat, la postura del nostre institut? Aquest Claustre ha donat suport exprés a la proposta inicialment plantejada per l'equip directiu del centre d'acollir-se a l'article 20 en la presentació d'un projecte lingüístic alternatiu a l'aplicació íntegra del decret de cara al proper curs. Però aquest suport del Claustre no s'ha donat amb cap voluntat d'acceptar el TIL (ni una aplicació íntegra, ni una altra d'“atenuada”), sinó que ha estat condicionat al fet que al projecte en qüestió presentat a la Conselleria s'hi ha fet constar de forma clara tot un argumentari contra l'esperit, les formes i el contingut del decret. Aquesta postura, que des del Claustre hem entès de forma pragmàtica, no és incompatible en absolut amb una crítica pública a l'esperit del decret, per la qual cosa el col·lectiu docent de l'IES Damià Huguet, novament reunit en Claustre, mitjançant aquest manifest expressem el nostre rebuig total cap a aquesta norma imposada que, més enllà de falses promeses de cosmopolitisme cultural, té com a efecte pervers la discriminació de gran part de l'alumnat a l'hora d'accedir al currículum i la invalidació pràctica dels models lingüístics vigents fins ara.

En el camp de la medicina no ens semblaria raonable que ens recomanessin un tractament consistent a prendre un antibiòtic diari per si de cas tenim alguna infecció: primer exigiríem que es comprovés que la patíem...! De la mateixa manera, en el cas de les llengües oficials, si l’objectiu final és que ambdues gaudeixin d’una bona salut, el primer que hem d’esbrinar és de quina situació lingüística partim. Cosa que el decret obvia, com obvia també que les úniques proves diagnòstiques externes realitzades fins ara demostren que la competència de l’alumnat en català i en castellà és molt similar.

L'ampliació de l’horari en què l’anglès es convertirà en la llengua vehicular es fa a costa de la disminució d’aquell en el qual la llengua de comunicació és ara el català o el castellà. I aquesta opció, en un alumnat de perfil verbal baix, posa en risc el que hauria de ser l’objectiu lingüístic prioritari, i que el propi decret diu perseguir: aconseguir que, en acabar l’ESO, l'alumnat acabi essent mitjanament competent, com a mínim, en les dues llengües oficials.

La contribució de l’escola a la lloable fita d'un millor aprenentatge de l'anglès (o de qualsevol altra llengua que enriqueixi l'horitzó cultural del jovent) s’ha de concretar en altres estratègies que no passen necessàriament per universalitzar un únic model metodològic per a tot l'alumnat (AICLE), i que aconsellen intensificar i no pas extensificar l’ús de la llengua estrangera als centres educatius (classes d’anglès en grups molt reduïts, i metodologies i recursos molt adequats a les seves necessitats). Calen recursos materials, personals i formació docent. On són...? A més, l’escolar no és l’únic àmbit d’intervenció pública possible per facilitar la competència en llengües estrangeres al conjunt dels ciutadans d'aquestes illes: on són, les “innovadores” polítiques del Govern en aquest sentit? Lluen per la seva absència.

No és assenyat seguir sotmetent l’escola a una dinàmica de continus plans d’intervenció precipitats i poc madurats que expliquen, en bona part, els pèssims resultats obtinguts en molts dels indicadors que mesuren la qualitat del nostre sistema educatiu. Pel contrari, mentre no disposem d’un projecte inicial mínimament solvent –i no és possible elaborar-lo en els terminis i condicions fixats pel propi decret-, més val ser prudents i mantenir, a grans trets, el que ja fem i que, al cap i a la fi, no és sinó la plasmació de tot allò que, filtrat i depurat per l’experiència d’anys, algun dia vàrem decidir entre tots que era bo i possible fer.

En conclusió, el TIL del Govern, en lloc de combatre-les, agreujarà encara més les causes de la problemàtica educativa a la nostra comunitat. Qui fracassa a l'escola no és l'alumnat o els professionals dins dels centres -de cada cop més mancats de recursos i de reconeixement: el fracàs escolar és, sobretot, el fracàs de les polítiques públiques. Exigim la derogació del decret i demanem als actuals representants del Govern que, si no són capaços de dinamitzar un autèntic procés de revisió i millora del sistema educatiu fet en mínimes condicions -és a dir: amb respecte, amb temps, i amb un sistema àgil i democràtic d'interl·locució-, dimiteixin. Dimitan. Go home.

CLAUSTRE DE L'IES DAMIÀ HUGUET

Cap comentari:

Publica un comentari