Enllaçats pel català

dilluns, 20 de maig de 2013

Margalida Vidal Tur, La solidaritat, Sant Jordi 2013

La mudança

Quan la mare em va dir que ens havíem de mudar no vaig saber molt bé com reaccionar. Ja era la segona vegada que em mudava. El darrer pic va ser quan la mare i el pare es van barallar. No sé ben bé per què, “beneitures d’adult” em deien ells. Però tot va començar fa uns mesos, quan la mare em va dir que havia de deixar de comprar-me la meva revista preferida i que ja no podríem tornar al parc d’atraccions en una temporada. Jo em vaig enfadar molt! Ara que ja tenia l’edat i altura suficient per muntar a la muntanya russa petita: sis anys i un metre quinze. Però bé, em va demanar que tengués paciència, que aviat hi podria tornar a anar.

Uns dies després, va venir la padrina. Es varen posar a xerrar de coses estranyes: “imposts” i “hipoteca”. Què és això? Jo les escoltava des de darrere la paret de la sala. La mare va dir alguna cosa de que no arribàvem a final de mes i la padrina va dir que podia ajudar, però no molt, ja que la “pensió” no li arribava tampoc. Després, la padrina va dir que no es preocupés, que faria el que fos perquè no ens “desnonassin”. Quina paraula més estranya, “desnonar”, “desnonament”, ho vaig sentir vàries vegades a la conversa.

Un mes després, la mare va deixar d’anar a fer feina. La vaig sentir xerrar per telèfon amb la Irene, la tia. Li va dir que el cap de la empresa on la mare feia feina no podia permetre’s tant de personal i havia acomiadat un munt de gent.

Una setmana després la vaig sentir xerrant per telèfon amb el pare dient-li que el banc ens llevaria la casa. El banc no era el lloc on la mare anava a treure doblers? Per què ens volia llevar la casa? On viuríem nosaltres? Jo havia sentit a dir a classe a un professor que era un dret que tothom pogués tenir una casa per viure. Estava molt preocupada.

Va penjar i em va venir a cercar. Em va dir que ens havíem de mudar. Li vaig demanar per què. Però on ens n'anàvem? Em va dir que el pare i la seva dona havien trobat una caseta molt maca per a nosaltres, molt més maca que aquesta, però sobretot més barata, i per això ens anàvem. Em va dir que la podria pagar perquè els veïnats del barri havien fet tot el possible per trobar-li una feina a la mare i ara faria feina a un hotel. Després ens van venir a veure els veïnats. La mare els va dir que els estava molt agraïda per tot el que havien fet i que sempre els recordaria.

Margalida Vidal Tur, 2nC

Cap comentari:

Publica un comentari